Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
jardineria
Jardineria
Activitat artesana que té per objecte l’execució dels projectes de jardins i la conservació posterior dels ja executats.
L’execució implica treballar les terres, disposar-les en planures, pendissos i feixes i deixar-les a punt per a ésser adossades i rasclonades Les terres són adobades i després el jardiner distribueix els vegetals prevists al projecte i els planta arbres, arbusts, plantes menors i, per fi, plantes de flor La conservació comprèn el reg copiós a la primavera i a l’estiu i més espaiat a la tardor i a l’hivern, la neteja del jardí, el tallat i la poda moderada de les plantes, la substitució de les que envelleixen o moren, la sega freqüent dels prats, etc La jardineria suposa també el…
Escola de Jardineria Rubió i Tudurí
Botànica
Jardineria
Escola de jardineria de Barcelona oberta l’1 de setembre de 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M.Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelon.
Fou la primera escola de jardineria de l’Estat espanyol Després d’una petita aturada durant i després de la Guerra Civil de 1936-39, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs A la meitat dels anys vuitanta, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau amb un programa d’estudis de tres anys, que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d’aquest centre durant…
rasclet
Rasclet de jardineria
© Fototeca.cat
Joan Pañella i Bonastre
Botànica
Jardiner.
Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria Collaborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s XX, entre els quals destaquen el jardí Costa i Llobera, el jardí Mossèn Cinto i el jardí Joan Maragall Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació…
antígon
Botànica
Planta enfiladissa originària de Mèxic, de la família de les poligonàcies, de tija fina, fulles cordiformes i flors rosades, nombroses, disposades en inflorescències racemiformes acabades en circell.
Emprada en jardineria
cerasti
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, oriünda del sud d’Itàlia, amb una alçària de 20 a 30 cm, de fulles linears, oposades, blanquinoses, i flors, en gran nombre, blanques, vistoses.
És conreada en jardineria
nimfea
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes aquàtiques rizomatoses, de la família de les nimfeàcies, de fulles flotants o parcialment emergides i de flors blanques, grogues o de color de rosa.
Algunes espècies són conreades en jardineria
canaris
Botànica
Planta herbàcia anual enfiladissa, de la família de les tropeolàcies, de 2 a 3 m d’alçària, de fulles dividides en 5 a 7 lòbuls obtusos i profunds, i flors d’un groc de sofre, petites i nombroses, que apareixen a l’estiu.
Originària del Perú, és conreada en jardineria
cèstrum parqui
Botànica
Arbust originari de Xile, de la família de les solanàcies, que ateny fins a 3 o 4 m d’alçada, de fulles alternes ovatolanceolades, coriàcies, verdes tot l’any, i de flors tubuloses, groguenques, que desprenen una olor forta.
És emprat en jardineria a la regió mediterrània
ornitògal
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, de fulles estretes i de flors blanques, verdoses o grogues, amb sis peces periantals, agrupades en raïms o en corimbes.
Moltes espècies del gènere són conreades en jardineria