Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
joaquimita
Seguidor del joaquimisme.
Joan Gerson
Literatura francesa
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Jean Charlier, teòleg i escriptor ascètic francès.
Deixeble de Pierre d’Ailly, el succeí 1395 com a canceller de la Universitat de París Lluità per la pau entre les nacions, la reforma de l’Església i la terminació del Cisma d’Orient Intervingué en els concilis de París 1413-14 i de Constança 1414-18, en el qual combaté J Wyclif i J Huss i fou un dels principals defensors de la teoria conciliarista La seva crítica es dirigí també contra autors tan diversos com J Ruysbroeck, el joaquimita Ubertino da Casale i Ramon Llull, el darrer dels quals combaté, especialment en l’opuscle De examinatione Lullii 1423 Influït pel nominalisme,…
Arnau de Vilanova
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John FBenton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Fou incardinat, però, a la diòcesi de València, probablement de molt jove, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Arnau estudiava a Montpeller el 1260, i s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat mèdic Breviarium practicae , hauria estudiat també amb Giovanni de Casamicciola…
Arnau de Vilanova
Literatura catalana
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~ 1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Fou incardinat, però, a la diòcesi de València, probablement de molt jove, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Arnau estudiava a Montpeller el 1260, i s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat mèdic Breviarium practicae , hauria estudiat també amb Giovanni de…
La llengua: els límits de la castellanització
Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…