Resultats de la cerca

Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil, i jugà al Barcelona Atlètic, el Sant Andreu, el Badalona i l’Europa Com a entrenador començà al futbol de base del Reial Club Deportiu Espanyol, dirigí l’Espanyol B i es feu càrrec del primer equip després de la cinquena jornada de la temporada 2002-03, en substitució de Juande Ramos En la catorzena jornada fou rellevat per Xabier Clemente També ha dirigit l’Hospitalet 1996-97, 2004-06, club amb què ostenta el rècord de partits a la banqueta 261, el Sabadell 2006-09 i la Gramenet…

Tractava dels partits de la jornada de Lliga de primera divisió, especialment del Barça i de l’Espanyol Firmaven els articles Cantaclaro, Lluís Montaner i Lluís Albert, que també hi dibuixava De periodicitat setmanal, tingué una vida efímera

Establert a Catalunya, fou jugador del FC Barcelona durant la temporada 1914-15, i després del Catalònia de Manresa Posteriorment, començà la carrera periodística com a redactor de Tribuna,  Jornada Deportiva  1923, La Noche 1926 i La Vanguardia , a Barcelona, i Excelsior 1926, a Bilbao, el qual també dirigí 1928 i 1929-31 A partir del 1931, a Madrid, collaborà a El Heraldo de Madrid i al diari esportiu As 1932-33 A més, fou redactor d’ Ahora 1934-37 i redactor esportiu d’ El Imparcial 1933 Fou membre del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona 1926, i a Madrid de l’…

Prengué el nom de les inicials de l’empresa patrocinadora, Tomás Bracons e Hijos La temporada 1912-13 es proclamà campió de Catalunya de segona categoria i la següent 1913-14 participà en el campionat de primera categoria, però fou desqualificat després de la primera jornada en retirar-se del terreny de joc La temporada 1914-15 es classificà en setena posició, però en acabar-la es dissolgué

Interior, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1970-72 procedent de l’Atlético de Madrid Disputà 19 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 1 gol, que fou molt important, ja que fou en la darrera jornada de la temporada 1970-71 a Sarrià, contra el València, i malgrat perdre el partit, suposà el triomf en la Lliga perquè els altres dos aspirants Atlético de Madrid i FC Barcelona empataren al Vicente Calderón

Lateral dret, desenvolupà la major part de la seva carrera de jugador a la Real Sociedad 1956-65 i el Pontevedra 1965-71 Com a entrenador destacà en la Real Sociedad 1975-78 i en les temporades 1978-79 i 1979-80 dirigí el RCD Espanyol En la primera campanya l’equip es classificà vuitè i en la segona el tècnic basc fou destituït després de la tretzena jornada Posteriorment entrenà, entre d’altres, el Llevant, el Mallorca i el Vila-real

Dirigí en diverses etapes el Reial Club Deportiu Espanyol En la seva primera temporada 1952-53, l’Espanyol fou líder durant la major part de la Lliga i acabà en quart lloc Continuà a la banqueta de Sarrià fins la penúltima jornada de la Lliga 1954-55 i hi retornà a mitjan campanya 1960-61 En l’edició 1963-64 tornà a l’Espanyol formant tàndem amb Pere Areso, però fou cessat abans d’acabar la primera volta de la Lliga

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Ingressà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1922 procedent de les categories inferiors Durant dotze temporades jugà a la banda dreta del mig camp o com a defensa Es proclamà campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, i participà en la jornada inaugural de la Lliga, en què disputà 64 partits Es retirà el 1934 i dirigí l’equip fins que s’acabà la temporada 1933-34 Fou una de les figures clau per a la supervivència del club durant la Guerra Civil i el 1941 en fou secretari tècnic