Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
autorització judicial
Dret
Autorització del jutge, dictada per exigència de la llei per suplir la negativa al consentiment que hauria de donar una persona a una altra, perquè aquesta realitzi uns determinats actes de disposició sobre béns o drets propis i, especialment, per intervenir en un procés judicial per tal de defensar-hi.
els seus drets o béns habilitació judicial
conveni judicial
Dret
Acabament del procés judicial per acord entre les parts, sancionat pel jutge o pel tribunal.
arbitri judicial
Dret
Facultat que la llei dóna al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.
Així, les lleis autoritzen els jutges perquè moderin els efectes excessius que es podrien derivar, en certs casos, de l’aplicació de les normes contractuals estrictes, de la mateixa manera que deixen al seu criteri la valoració de les proves, la fixació de la quantia dels danys, el grau de la pena dins uns límits obligats, etc
any judicial
Dret
Període, generalment de l’1 de setembre d’un any al 31 de juliol de l’any següent, durant el qual són desenvolupades les tasques normals dels tribunals i òrgans de l’administració de justícia.
perdó judicial
Dret
Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè, dins els límits establerts, pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació no prevists en el text legal.
termini judicial
Dret
Espai de temps determinat legalment, en benefici dels litigants, dins el qual han de tenir lloc determinats fets o diligències processals.
La inobservança dels terminis processals és sancionada mitjançant una correcció disciplinària, que pot recaure sobre els jutges o auxiliars dels tribunals i subalterns
Consell General del Poder Judicial
Dret
Òrgan de govern del poder judicial a l’Estat espanyol.
És un òrgan definit al títol VI de la Constitució del 1978 , relatiu al poder judicial, collegiat i autònom Format per jutges i altres juristes, la seva missió és garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions respecte als altres poders El componen vint membres vocals i un president Els vocals són nomenats per les Corts Generals El president del CGPJ ho és també del Tribunal Suprem i és designat pel ple en la sessió constitutiva entre membres de la carrera judicial o juristes de competència reconeguda Els vocals són renovats cada cinc…
Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Dret
Màxim òrgan judicial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
És considerat el successor de la Reial Audiència de Mallorca, instaurada el 1571 per Felip II amb competències en matèria de dret civil i criminal La Llei orgànica del poder judicial del 1870 creà l’Audiència Territorial de Palma, òrgan que fou l’avantpassat directe del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, creat a partir de l’article 26 de la Llei orgànica del poder judicial de 1985 Es constituí el 23 de maig de 1989 El componen quatre sales la de Govern, la d’allò Civil i Penal, la Contenciosa Administrativa i la d’allò Social La Sala de Govern…
jutjat de districte
Dret
Jutjat amb seu a la capital d’un districte o agrupació d’uns municipis pertanyents a un mateix partit judicial regit per un jutge de districte.
A l’Estat espanyol, la llei orgànica del Poder Judicial ha suprimit aquests jutjats i n'ha traslladades les competències als jutges de primera instància Antigament eren anoments jutjats municipals o comarcals la denominació depenia exclusivament del nombre d’habitants de la seva capital
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina