Resultats de la cerca

El nom prové del científic alemany Wilhelm Conrad Röntgen El seu camp d’estudi abraça les zones de l’espectre corresponents als raigs X i a l’ultraviolat La primera part de la missió consistí a crear un mapa de tot l’espai en raigs X i ultraviolats Posteriorment es féu servir per a investigar objectes puntuals La missió es donà per acabada al febrer del 1999 Inhabilitat des d’aleshores, la darrera setmana del mes d’octubre del 2011 entrà a l’atmosfera terrestre Tot i que hom estimà que a causa de les seves dimensions no es desintegraria completament en caure a la Terra, no es detectaren…

Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982

L' Arabsat 1-A fou llançat el febrer del 1985 i l' Arabsat 1-B el juny del mateix any Una tercera versió, l' Arabsat 1-C , fou llançat el febrer del 1992 L’Arabsat 1-C fou venut el 1997 a l’agència espacial índia, l’ISRO L’Arabsat 2-A, llançat al juliol del 1996, inaugurà una nova generació de satèllits, que inclogué també l’Arabsat 2-B, llançat al novembre del 1996, l’Arabsat 2-C, enviat a l’espai a l’agost del 1997, i l’Arabsat 2-D, llançat al setembre del 1998 La tercera generació de satèllits es posà en funcionament al febrer del 1999 amb el llançament de l’Arabsat 3-A

El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova…

L' Ariel-1 , collocat en òrbita terrestre el 26 d’abril de 1962 mitjançant un coet Delta, fou el primer satèllit estranger que utilitzà un coet llançador nord-americà demostrà l’existència d’una capa a l’alta ionosfera on el component principal és l’heli L' Ariel-2 fou llançat amb un coet Scout el 27 de març de 1964 i l' Ariel-3 , que fou ja construït íntegrament a Gran Bretanya, fou collocat en òrbita mitjançant un coet del mateix model el 5 de maig de 1967 L' Ariel-4 fou llançat l’11 de desembre de 1971, l' Ariel-5 el 15 d’octubre de 1974 i l' Ariel-6 el 2 de juny de 1979…

Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al voltant de 433 Eros envià…

Fou llançat el 7 de juliol de 2003 i aterrà a Mart el 25 de gener de 2004, a la zona coneguda com Meridiani Planum Igual que el seu bessó Spirit , l’ Opportunity és un vehicle de 6 rodes, amb una alçada aproximada d’1,5 m i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Tot i estar dissenyat per tenir una vida útil de 90 dies marcians poc menys de tres mesos terraqüis, la seva activitat continuà almenys fins el juny del 2018, quan es perdé tot contacte amb el giny El febrer del 2019 la NASA anuncià que renunciava definitivament a localitzar-lo Durant els…

La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…

El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel febrer del 1969…

La segona tripulació de la Sal’ut 1 , després de passar 23 dies a l’espai, morí d’accident a la tornada a causa d’una descompressió brusca La Sal’ut 2 fallà La Sal’ut 3 , que tingué una missió de reconeixement militar orbital i fou visitada per la tripulació del Sojuz 14 , anava proveïda de càpsula per al retorn automàtic de film La Sal’ut 4 tingué una missió primordialment científica, i la Sal’ut 5 , novament militar La Sal’ut 6 , llançada pel setembre del 1977 i que funcionà fins pel juny del 1982, fou el primer pas vers el desenvolupament d’estacions orbitals permanents…