Resultats de la cerca

Es desconeix la data del seu naixement, com també els detalls de la seva formació musical La seva activitat professional es desenvolupà a la catedral de Girona, on succeí Emmanuel Jubert i ocupà el càrrec d’organista de la seu des del 1715 fins al 1751 Intervingué diverses vegades en els jurats per a les places d’instrumentistes, com ara les de violí i arpa, de la capella de música de la catedral de Girona, on coincidí amb el mestre Tomàs Milans

Formada inicialment en les disciplines de piano, composició i direcció, amplià el seu horitzó musical amb estudis de pedagogia, anàlisi musical, etnomusicologia i cant gregorià Professora i cap d’estudis del Conservatori Municipal de Música de Girona, ha realitzat una destacada feina de divulgació musical per mitjà de conferències i ha estat, a més, membre de jurats musicals en diferents ocasions Fundadora i directora de la Coral Maragall de Girona 1991, és assessora de música popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ha compost peces corals i per a piano…

Fou alumne del Conservatori de Música de París, on guanyà un primer premi Es perfeccionà amb George Enescu i Jacques Thibaud Durant la dècada dels cinquanta formà part habitual d’un trio juntament amb Antonio Janigro i Paul Badura-Skoda A partir del 1962 començà a impartir classes al Mozarteum de Salzburg, i des del 1966 ho fa al Conservatori de Música de París Reuní una collecció molt notable d’instruments antics i sovint ha estat membre de jurats de concursos internacionals Fou nomenat cavaller de la Legió d’Honor i contragué matrimoni amb la pianista Ginette Doyeu Encara que…

Feu estudis de comptabilitat i, a partir del 1949, començà a estudiar l’oboè de forma autodidàctica Les seves interpretacions meresqueren el suport de diversos jurats de concursos internacionals el 1954 obtingué un segon premi al Concurs de Munic, l’any 1957, la medalla d’argent del Concurs de Moscou, i el 1959, el primer premi dels concursos de Praga, Viena i Ginebra Formà part de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio France durant més de vint anys Sovint tocà també música de cambra al costat del llaütista Daniel Fournier, i enregistrà obres del Barroc francès amb el…

Estudià música als conservatoris de Barcelona i Badalona i posteriorment amplià la seva formació com a director amb A Ros Marbà També seguí cursos d’especialització en direcció coral amb J Casas, L Heltay, P Cao, M Corboz i E List Sota la presidència d’O Martorell, fou resposable tècnic de la Federació Catalana d’Entitats Corals i ha dirigit, entre d’altres, la Capella de Música de Santa Maria del Mar i el Cor Masculí Nacional Professional d’Estònia Ha actuat en diversos festivals d’Europa i de l’Amèrica del Sud i ha format part de jurats de competicions corals nacionals i…

Fins el 1664 fou escolà de cant a la catedral de Barcelona, on tingué com a mestre Marcià Albereda El 1666 fou nomenat mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i el 27 de juliol de 1672 obtingué, per oposició, el mateix càrrec a la catedral metropolitana de Tarragona La seva estada en aquesta seu, però, només durà fins el 6 d’octubre del mateix any i la plaça fou ocupada llavors per Isidre Escorihuela Bosquerons retornà al càrrec anterior a Barcelona, ja que no fou acceptat a la catedral de València El 14 de maig de 1679 fou nomenat mestre de capella de Santa…

Nascut com a concurs de piano, l’èxit assolit feu que el 1958 entrés a formar part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música Per suggeriment de H Gagnebin, el 1962 s’obrí a altres branques de la interpretació musical i, amb la incorporació de la percussió el 1979, completà les vuit categories que inclou actualment piano, cant, violí, violoncel, música de cambra, guitarra, flauta i percussió El concurs de piano continua celebrant-se anualment, mentre que les altres especialitats es convoquen de manera alternada Els jurats estan formats per persones rellevants…

Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…

Ja en la Grècia clàssica, parallelament a les competicions esportives, se celebraven competicions culturals, en què la música tenia tanta importància com la literatura, si no més I des de llavors hi ha hagut concursos musicals a totes les èpoques Cal recordar, per exemple, els concursos entre trobadors durant l’Edat Mitjana, com els que se celebraven al castell de Wartburg, a Alemanya, immortalitzats per Richard Wagner a Tannhäuser , o, continuant amb aquest compositor, a Die Meistersinger von Nürnberg , on els cantants competidors optaven a la mà de la bella Eva Al final del segle XVIII i el…

Les primeres dades sobre la vida musical a Palma són del segle XIII i estan relacionades amb la catedral El 1244 es fundaren a la seu diverses dignitats -càrrecs establerts- de caràcter musical i el 1269 el capítol catedralici organitzà els cants de l’ofici diví El 1332 es concretaren les Ordinationes pro Choro de la catedral Pel que fa a la figura del mestre de cant, tot i que és molt antiga no està documentada a la seu fins el 1472 L’activitat musical profana consta, amb caràcter àulic, en les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca promulgades el 1337 Altres testimonis de la vida musical…