Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
dualisme
Filosofia
Religió
Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells (per exemple, l’esperit i la matèria o l’ànima i el cos).
El terme fou introduït per C Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa matèria i la res cogitans esperit i en considerar-lo en oposició al monisme La metafísica platònica i l’ètica i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera
no-res
Filosofia
Concepte límit amb què hom significa la negació absoluta, l’absència de l’ésser, la no-existència o la destrucció de tot ésser.
El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només a l’ésser El creacionisme cristià suposà tanmateix una accentuació de la positivitat del no…
ontologia
Filosofia
Ciència que tracta de l’ens.
Pel fet que per ens hom entén el que és i àdhuc tot el que pot ésser, l’ontologia pretén un caràcter de ciència universalíssima, car tracta de tota realitat i possibilitat En aquest sentit el mot ontologia fou emprat, en primer lloc al començament del s XVII, com a sinònim de metafísica, i poc després, a partir de Wolff, significà la metafísica general, en oposició a la metafísica especial psicologia, cosmologia i teodicea La neoscolàstica patí l’influx del racionalisme wolffià i, tot rebutjant que la psicologia i la cosmologia fossin tractats metafísics, acceptà la divisió de l’antiga…
La consciència del temps
La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última hora de la vida de…