Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Ígor de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev.
El 945 atacà Constantinoble i obtingué de l’emperador Romà I Lecapè un tractat de comerç molt avantatjós, però a la tardor del mateix any fou vençut i fet presoner pels drevlians, a mans dels quals morí torturat Ígor és el protagonista del poema èpic anònim del s XII Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de la tropa d’Ígor’ i també de l’òpera Kniaz’ Igor' ‘El príncep Ígor’ de Borodin
Isidor de Kíev
Cristianisme
Eclesiàstic bizantí.
Estudià a Constantinoble, on es féu monjo Elegit 1437 metropolita de Kíev i de tot Rússia llavors amb residència a Moscou, prengué part en el concili de Florència 1438-39, on fou un defensor convençut de la unió de l’Ortodòxia amb Roma, i fou creat cardenal Tornat a Moscou, hi proclamà la butlla d’unió, però fou empresonat pel gran duc Basili II, bé que aconseguí d’escapar-se i es refugià a Siena Itàlia El 1453 era a Constantinoble quan aquesta fou presa pels turcs i hi fou ferit, però novament pogué fugir a Itàlia Home de gran cultura humanística, aplegà molts còdexs per a la Biblioteca…
Iaroslau I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (1019-54).
Fill de Vladimir I de Kíev, regí el ducat de Novgorod i lluità amb els seus germans a la mort de Vladimir Establert a Kíev, unificà el principat i s’enfrontà als pobles bàltics, al nord, i als petxenegs, al sud Reorganitzà l’estat, que dotà del primer codi de legislació, la Russkaja Pravda ‘Justícia russa’ Pel matrimoni de les seves filles amb els reis de França i Noruega, es vinculà a les monarquies europees Féu de Kíev la ciutat més important després de Constantinoble i aconseguí que fos seu metropolitana el 1051 fou elegit Hilarió, metropolita de Kíev i de tota la terra de Rus ' Construí…
Vladimir II de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev i de Novgorod (1113-25).
Fill de Vsevolod I i d’Irene de Bizanci, fou primer príncep de Perejaslavl’ Forçat a protegir els seus estats en contra de les invasions constants dels cumans o polovetsians, ell i altres prínceps russos entre ells el de Kíev acordaren en les anomenades trobades de prínceps de L’ubeč dels anys 1097, 1100 i 1103 d’unir-se contra els exèrcits invasors, unió que fou de gran eficàcia en les campanyes de 1103, 1107 i 1111 Vladimir s’hi distingí sempre per la seva valentia i intelligència El 1113, després de la mort del príncep de Kíev Sviatopolk II, malgrat que la llei successòria no li era…
Vladimir I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (980-1015) i de Novgorod (972-1015).
Fill petit de Sviatoslau I, fou un unificador preeminent de les terres del principat de Kíev Després d’haver vençut els seus germans Iaropolk i Oleg amb l’ajut de grups de varegs, esdevingué príncep de Novgorod Un cop hagué assolit el poder, lluità contra els viatitxis 981 i 982 cap al NW incorporà als seus territoris els pobles bàltics dels jatvings i dominà la regió del Bug septentrional El fet predominant del seu regnat fou la seva conversió al cristianisme Segons la crònica russa més antiga, l’anomenada C rònica de Nèstor, Vladimir consentí a ajudar militarment l’emperador Basili II de…
Sviatoslav I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (945-972).
Fou fill del gran príncep Igor i el darrer dels prínceps russos no cristians Derrotà els khàzars al baix Don i els ossets i els circassians al N del Caucas 963-965 Volgué establir un imperi russobúlgar, però fou derrocat per les forces bizantines comandades per l’emperador Joan I Tsimicés 971 Morí lluitant contra els petxenegs, a la vora de les cascades del Dnièper
Assassinat un periodista bielorús a Kíev
El periodista bielorús Pàvel Xeremet mor a la capital d’Ucraïna, Kíev, a conseqüència de l’explosió d’una bomba collocada sota el seu cotxe Xeremet, que el 1997 va ser empresonat per les denúncies al règim del president bielorús Lukaixenko era molt conegut, no només a Bielorússia sinó també a Rússia i Ucraïna, per les crítiques als governs d’aquests països
Assassinat d’un exdiputat rus a Kíev
Denís Voronénkov, exdiputat comunista rus, és assassinat a la capital d’Ucraïna, Kíev L’assassí és mort a trets pel guardaespatlles de la víctima El president ucraïnès, Petró Poroixenko, afirma que l’atemptat és obra dels serveis secrets russos Voronénkov havia estat acusat de corrupció i havia votat en favor de l’annexió de Crimea, però al desembre del 2016, en no ser elegit diputat, es va convertir en un crític del president Vladímir Putin i es va exiliar a Ucraïna
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina