Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…

La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet els costers del sector septentrional són coberts de vinyes L’agricultura és la base econòmica del municipi Hom conrea vinya es produeix vi amb denominació d’origen controlada i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles També hi ha fruiters La ramaderia bestiar oví i cabrú completa l’economia La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix…

La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa, pràcticament, tota la superfície del terme 465 ha, 252 de les quals destinades a la producció de vins d’aperitius, 208 a vi de qualitat superior i 5 a vi corrent de taula hi ha, a més, 18 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1d’hortalisses Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà El poble 346 h agl 1982 68 m alt és situat al voltant de l’església parroquial

Situació i presentació El terme municipal confronta al N amb el de Castellar de n’Hug, del qual el separen els cims de Cerqueda i les carenes de Comes, les Roques del Bruc, la carena dels Carbonells i el puig de Sant Eloi a l’W, amb l’antic terme de Brocà, avui de Guardiola de Berguedà, i amb Sant Julià de Cerdanyola al S, amb Castell de l’Areny pla de Catllaràs, Puig Lluent i amb el terme de les Llosses del Ripollès serra de Puig Lluent, de 1629 m, plans de Cosp i puig de Faig-i-branca, de 1515 m, i, a l’E, amb el terme de Gombrèn, també del Ripollès, del qual el separen l’Arija…

La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la…

Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de…

El terme és dominat al N pel roc de L’Abelha 381 m alt i al S per la roca Corba 336 m alt és molt accidentat i cobert de bardisses El poble 160 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l’esquerra de l’Aglí, aigua avall i a menys d’un quilòmetre de Rasigueres L’economia és vitícola la vinya cobreix 161 ha, de les quals 66 són reservades als vins dolços naturals i 66 més als vins de taula de bona qualitat Al N del terme hi ha una antiga mina de ferro sense explotar

Gran part del terme és boscat El principal conreu és la vinya 84 ha, principalment dedicada a la producció de vi de taula Hi ha una cooperativa El poble 62 h agl 1982 403 m alt és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas No hi ha restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom El terme inclou les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt

L’escassetat de territori pla redueix les possibilitats de conreu les pastures mantenen l’activitat ramadera principalmet oví Dins el terme hi ha la important central hidroelèctrica de la Cassanya El poble és situat a 1 580 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó , el campanar de la qual era una torre de guaita conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà El lloc és esmentat ja el 985 havia estat possessió del monestir de Cuixà Ha pertangut històricament al de Conflent…

L’agricultura fou la base tradicional del municipi El sistema de regatge introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà aprofita les aigües de la Tet Hom conrea sobretot vinya vi de taula, i també hi ha fruiters i hortalisses La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà —d’on Bou ha esdevingut satèllit—, s’ha triplicat amb escreix des dels anys seixanta El poble 50 m alt depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà conserva les muralles al voltant del veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època…