Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot de la congregació de l’Esperit Sant 1929, en fou nomenat superior general el 1947 Fou arquebisbe de Dakar, al Senegal 1955, i bisbe de Tulle, a França 1962 Desenganyat de les reformes eclesials introduïdes pel concili II del Vaticà, abandonà la seva seu episcopal per a lliurar-se a la fundació de la Fraternitat de Sant Pius X 1969, institució de caire integrista i conservador que té el seu reducte principal a Ecône Suïssa, on funciona un seminari Desautoritzat pels episcopats francès i suís i suspès a divinis per Pau VI 1976, continuà exercint funcions episcopals i…

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres

Fill del pintor Jules Lefebvre 1805-1882, estudià dret abans de dedicar-se a la música Al Conservatori de París estudià amb A Thomas i el 1870 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le jugement de Dieu Tornà a París el 1873 després de viatjar per Grècia i l’Orient El 1884 i el 1891 guanyà el Premi Chartier per a composicions instrumentals de cambra Com a compositor cultivà els gèneres més diversos, des de la cançó fins a la música instrumental, l’òpera Djelma , 1894 i l’oratori Judith , 1877 El 1893 succeí a BB Godard com a professor de música de cambra al Conservatori de París…

Lluità a Aragó, i fou fet presoner pels anglesos a Benavente Fugí d’Anglaterra i participà en les campanyes de Rússia, Alemanya i França Fidel a Napoleó, s’exilià després de Waterloo, i morí en un naufragi

Prengué part en les batalles de Fleurus 1794, Altenkirchen 1796 i Stockach 1799 Napoleó, el qual ell ajudà en el cop d’estat del 18 de brumari, el féu senador 1800 i mariscal de l’imperi 1804 La presa de Danzig 1807 li valgué el títol de duc de Danzig Lluità a la península Ibèrica, al Tirol i a Rússia La seva muller, Cathérine Hübscher, fou la cèlebre Madame SansGêne

Era fill del també organista i compositor Isaac-François Léfebure-Wély 1756-1831, de qui rebé la primera formació musical Posseïdor de dots extraordinaris, amb tan sols deu anys ja podia suplir el seu pare en les funcions d’organista a l’església de Saint- Roch El 1832 entrà al Conservatori de París per estudiar piano amb F Benoist i composició amb HM Berton i F Halévy, al mateix temps que estudiava privadament amb A Adam i N Séjan Del 1847 al 1857 fou organista de l’església de la Madelaine, i a partir del 1863 ho fou de Saint-Sulpice Compositor de nombrosa música per a orgue L’Office…

El bisbe tradicionalista francès Marcel Lefebvre fundà, el 1979, la Fraternitat Sant Pius X, que integra el seminari que ell mateix havia fundat l’any 1970 a Ecône Suïssa i altres centres tradicionalistes que s’havien anat creant a diversos països sense l’autorització de Roma La Fraternitat aplega els catòlics que no accepten els ensenyaments del concili II del Vaticà especialment en el camp de la reforma litúrgica, de l’ecumenisme i de la doctrina sobre la llibertat religiosa, perquè consideren que contradiuen la doctrina tradicional de l’Església catòlica Marcel Lefebvre, que d’ençà del…

Introducció a Catalunya del cilindre d’estampació de teixits, installat a la fàbrica de Joan Rull per Benjamin Lefèbvre, mecànic parisenc

Fou alumne de Boulanger i de J Lefebvre Pintor de moda entre els anys 1880 i 1900, guanyà premis a diferents Salons 1882, 1883, 1888 i 1906 i a l’Exposició Universal del 1889 Fou influït pels simbolistes Collaborà com a dibuixant a la Vie Parisienne i en altres revistes Hom pot esmentar Andròmaca Musée des Beaux-Arts, Rouen i La follia del rei Nabucodonosor Musée des Beaux-Arts, Lilla

Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…