Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Cròniques de Joan I, Martí I i Ferran I
Literatura catalana
Conjunt de tres cròniques breus d’autoria anònima recopilades en dos manuscrits (Biblioteca de la Universitat de València 212, i Barcelona, Biblioteca del Seminari, 74).
Desenvolupament enciclopèdic Utilitzades com a font per Pere Miquel ↑ Carbonell en la redacció de les Cròniques d’Espanya , hom constata el seu esquematisme, esdevenint més aviat semblances biogràfiques amb exposició sumària d’aquells fets històrics que ajuden a vehicular un discurs propagandístic i de legitimació al poder de la nova dinastia Trastàmara Bibliografia Escartí, VJ 1993 Vegeu bibliografia
reproducció cultural
Sociologia
Transmissió dels valors i les normes culturals d’una generació a la següent.
Permet que es preservin al llarg del temps les experiències culturals en el si d’una família o d’un grup social determinat En les societats modernes els processos d’escolarització han esdevingut un dels principals mecanismes de reproducció cultural PBourdieu considera que el capital cultural és un instrument al servei de la reproducció i legitimació de les estructures de desigualtat social
Elionor de Castella
Història
Reina de Catalunya-Aragó, primera muller (1221) de Jaume I, filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra.
Poc temps abans de l’expedició a Mallorca 1229, Jaume I pledejà l’anullació del vincle, allegant llur parentiu, puix que tots dos eren besnets d’Alfons VII de Castella i de Berenguera filla de Ramon Berenguer III de Barcelona Obtinguda la separació canònica, fou concedida la legitimació de llur fill, l’infant Alfons 1229 Elionor es retirà al monestir de Las Huelgas, on morí
Josep de Jesús Maria
Literatura catalana
Predicador.
Vida i obra Carmelità d’identificació dubtosa, és autor de dos sermons en català inèdits relacionats amb les revoltes de 1641-42 i d’un sermó politicoreligiós publicat a Barcelona el 1641, de to patriòtic i amb nombroses referències bíbliques, que té com a eix central la legitimació religiosa de la causa catalana i del seu acostament a Lluís el Just , amb crítiques al comte duc d’Olivares i a l’ambició curialesca de l’aristocràcia catalana Bibliografia González, R 1984, vol II, p 435-443 Serra i Puig, E 1995 Terrón Vasco, C 1998 Vegeu bibliografia
fill legitimat
Dret
Fill que, pel procediment de legitimació, passa de la condició de natural a la de legítim.
Bruce Arnold Ackerman
Filosofia
Filòsof i jurista nord-americà.
Professor de dret i filosofia a les universitats de Pennsilvània 1969-74, Yale 1974-82 i Columbia 1982-87, des del 1987 és professor de dret i ciències polítiques a la Universitat de Yale Els seus camps d’estudi són el dret constitucional, la filosofia política i legal, el dret del medi ambient, el dret de la propietat i el dret tributari És considerat un dels pensadors actuals més importants en teoria política i constitucional La seva teoria parteix d’una anàlisi molt depurada de la història constitucional i política dels EUA, en què estudia els diversos moments constitucionals que ha sofert…
interès directe
Dret administratiu
Requisit de legitimació per demanar l’anul·lació d’un acte administratiu per mitjà d’un recurs contenciós administratiu.
postmodernisme
Filosofia
Moviment filosòfic que s’inicià cap a la darreria de la dècada dels vuitanta i que suposa un distanciament respecte als pressupòsits de la modernitat.
Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs no es tracta…
acció
Dret processal
Facultat d’exigir als òrgans judicials de l’estat, normalment anomenats Tribunals de Justícia, que dictin resolució sobre un conflicte o sobre una petició mitjançant procés (perquè un procés sigui iniciat cal, normalment, que alguna persona ho demani, això és, que exerceixi una acció).
Per a exercir una llei cal tenir, en principi, un dret o un interès legítim afectats legitimació, exceptuant el cas de l’acció pública Segons la llei que el tribunal ha d’aplicar en jutjar, hom parla d’una acció penal, civil, laboral, etc En el dret romà, l’acció anomenada en llatí actio era la forma de fer complir un dret determinat en un judici, i la seva utilització anava lligada amb l’ús de determinades fórmules per cada un dels drets que s’exercien Cada tipus de contracte tenia una actio especial per a demanar-ne el compliment Així sorgiren un gran nombre d' actiones ,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina