Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
plurifol·licle
Botànica
Fruit múltiple constituït per dos o més fol·licles, originat a partir d’un gineceu apocàrpic.
Aquest tipus de fruit és freqüent en la família de les ranunculàcies
fol·licle
Anatomia animal
Cripta o sac petit (invaginació) de la pell o les mucoses, generalment de funció secretora.
fol·licle
Botànica
Fruit sec, monocarpel·lar, polispèrmic i dehiscent per la sutura ventral.
fol·licle pilós
Anatomia animal
Aparell format per un pèl i la glàndula que genera la capa àcida de la pell.
N'hi ha en tota la superfície cutània, llevat del palmell de les mans i la planta dels peus La secreció glandular s’obre al coll del follicle sebaci Hi pot haver diverses glàndules sebàcies en relació amb un sol pèl Al nas, cada glàndula aïllada posseix un pèl petit
fol·licle tuberculós
Anatomia animal
Lesió anatomicopatològica típica que produeix el bacil de Koch en els teixits.
És constituït per un centre necrosat, amb aparença de formatge, envoltat per una proliferació cellular, en la qual hi ha fonamentalment tres menes de cèllules gegants, epitelioides i limfòcits, a més del microbi
fol·licle primitiu
Anatomia animal
Fol·licle de Graaf no madur, en procés de desenvolupament.
fol·licle de Graaf
Biologia
Cadascun dels sacs vesiculars esfèrics o ovisacs de l’ovari dels mamífers que contenen un ovòcit.
Cada ovisac és format per teca externa, teca interna, granulosa externa, granulosa interna, cúmul prolíger, líquid follicular i ovòcit
fol·licle de Graaf
Anatomia animal
Vesícula que conté l’òvul o cèl·lula germinal de la femella.
Contràriament a allò que s’esdevé en el mascle, al moment del naixement l’ovari té un nombre determinat de follicles 400 000-500 000 en la dona, que ja no augmenta més En cada cicle menstrual en madura un, que expulsa el contingut —l’òvul— cap a la trompa i la matriu El nombre de follicles no madurats es va atrofiant, de tal manera que, en arribar a la menopausa, han desaparegut gairebé del tot
La llavor i el fruit
La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…