Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
Els llavis
Anatomia humana
Els llavis són dos replecs carnosos disposats al voltant de l’orifici bucal que posen en comunicació la boca amb l’exterior s’uneixen pels extrems i formen les comissures labials Fonamentalment, els llavis es componen de fibres musculars que corresponen al múscul orbicular de la boca quan aquest múscul es contreu, els llavis es premen entre si Per fora de l’orbicular de la boca hi ha els anomenats músculs cutanis de la cara que, en contreure’s, projecten les comissures lateralment La superfície dels llavis és coberta per pell, a la part…
orbicular dels llavis
Anatomia animal
Esfínter bucal, que arrufa els llavis i els projecta endavant.
arrodoniment dels llavis
Fonètica i fonologia
Projecció cap a fora dels llavis que determina la formació d’una cavitat particular de ressonància davant les incisives i el tancament de l’orifici de sortida en l’emissió de l’aire, que modifica l’efecte acústic de determinats fonemes.
El poema de la rosa als llavis
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1923.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de trenta-un poemes breus, escrits entre el 1921 i el 1923 L’argument del poemari gira a l’entorn d’una història d’amor, que queda distribuïda en una introducció i un total de vint seccions autònomes i d’extensió desigual, però interconnectades les unes amb les altres L’amor, reduït a l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intellectuals, hi és entès com la via d’accés al Tot, com una autèntica religió A l’hora de formar el codi d’imatges, Salvat hi barreja ingredients de la mitologia clàssica —el cupidell— i de la cortesia…
Carles Salvador i Gimeno publica El bes als llavis
L’escriptor avantguardista valencià Carles Salvador i Gimeno publica El bes als llavis
Eduard Toldrà compon La rosa als llavis, de Salvat-Papasseit
Eduard Toldrà compon la música per a un cicle de sis cançons per a veu i orquestra, La rosa als llavis , de Salvat-Papasseit
labial
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per la intervenció dels llavis.
En les realitzacions vocàliques la característica es manifesta per la prominència labial, típica en català dels fenomens velars o posteriors ǫ, ọ, u En les realitzacions consonàntiques es manifesta per un contacte o una constricció entre els llavis bilabials p, b, b o entre un altre òrgan i els llavis labiodentals f, m, etc
intenció
Reunió dels llavis o vores d’una ferida.
Hom parla de guariment de primera intenció quan la ferida es clou d’una manera ràpida, abans de produir-se el teixit de granulació, mitjançant sutura o bé espontàniament, i no es presenta infectada el guariment de segona intenció es dóna quan els llavis de la ferida romanen separats en haver-se produït abrasió o pèrdua de teixit epidèrmic, i sobretot quan apareix la infecció en aquest cas, la ferida s’omple d’un teixit de granulació que finalment es converteix en cicatriu
embocadura
Música
Posició o acció dels llavis i la cavitat bucal de l’intèrpret sobre un instrument de vent al moment de fer-lo sonar.
En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument
embocadura
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part superior d’alguns instruments aeròfons a la qual s’apliquen els llavis de l’intèrpret per a produir el so.
Hi ha diferents tipus d’embocadura, que es corresponen amb els diferents mecanismes i recursos de producció del so de cada instrument En els instruments de bisell , l’embocadura sol ser l’entrada del canal en el qual s’introdueix el vent per a dirigir-lo contra el bisell flabiol En els casos en què l’embocadura adopta una forma més anatòmica -més estreta arran dels llavis-, s’anomena bec flautes de bec En els instruments de llengüeta senzilla clarinet, saxòfon, el bec està parcialment tapat per la llengüeta , la qual es posa en vibració en forçar el pas de l’aire per a introduir-…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina