Resultats de la cerca

Dedicada de bon principi a la fabricació de carrosseries d’automòbil originals de xassissos italians amb llicència FIAT, fabricà automòbils amb la mateixa llicència fins que el 1951 inicià la construcció del model “Aronde”, de disseny propi, que collocà la societat al nivell dels grans fabricants francesos El 1954 passà a mans de la Ford Motor Company, que vengué les accions de la SIMCA a la Chrysler Corporation el 1958 El 1960 foren creades les entitats SIMCA Industries dedicada a la fabricació de vehicles industrials i agrícoles i SIMCA Automobiles dedicada a la…

Fill d’un adober, començà en el sector tèxtil als vint-i-un anys amb un taller de confecció de mitjons Posteriorment inicià la fabricació de teixits elàstics innovadors per a faixes —Fàbrica Vives Vidal, referent del tèxtil en el sector de la cotilleria— El 1957 l’empresa adquirí la llicència internacional de la marca de cotilleria nord-americana Warner’s La dècada de 1980 obtingué la llicència exclusiva de llenceria i cotilleria de Pierre Cardin per a tota Europa i, posteriorment, comprà les empreses franceses Gemma i Bilytis L’empresa també s’expandí amb la creació…

El principal accionista era la companyia sueca Telia Obtingué la llicència l’any 2000, però no entrà en servei fins el 2006, amb el nom de la marca comercial Yoigo

Anomenat també ‘turisme rural’, sol ser una activitat subsidiària del pagès, per la qual cosa hom no exigeix llicència turística L’agroturisme mobilitza uns recursos ja existents però subexplotats treball, vendes directes de productes típics o ecològics i reavalua algunes estructures edificis, medi rural, etc

Fabrica motocompressors hermètics per a frigorífics i equips de refrigeració Primer treballà amb llicència de la Tecumseh americana, i després, de la Hitachi japonesa El 1988 fou adquirida per l’empresa sueca de material elèctric Electrolux El 1993 tingué uns ingressos de 15 147 milions de pessetes, i la plantilla era de 1 200 treballadors

Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera