Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Enric Masó i Vàzquez
Política
Empresari i polític.
Enginyer industrial, després de llicenciar-se anà als Estats Units 1955-58, on fou professor a la Universitat de Nova York Membre fundador i vicepresident del Banc Industrial de Catalunya , fou president i conseller de nombroses empreses i associacions internacionals Infraestructures, SA, Kolster Ibérica, Emerson Electrónica, Cecsa, Bedaux Española, CASA 1971, Associació Aeronàutica d’Europa, Túneles del Tibidabo SA, etc Fou alcalde de Barcelona del 1973 al 1975, succeint Josep Maria de Porcioles , i durant el seu mandat es creà l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona 1974…
Miguel Boyer Salvador
© TVE
Política
Polític i economista basc.
El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió siderúrgica i la…
Guillermo Endara Galimany
Política
Polític panameny.
El 1941 s’exilià amb la seva família després del cop d’estat militar que enderrocà el president Arnulfo Arias Després de llicenciar-se en dret als Estats Units, el 1963 tornà a Panamà , on exercí l’advocacia Diputat al parlament panameny des del 1964 pel Partido Panameñista Auténtico PPA d’Arias, el 1968 aquest el nomenà ministre d’economia després de guanyar les eleccions, càrrec que hagué d’abandonar pocs dies a conseqüència del cop d’estat d’Omar Torrijos Perseguit per la policia política fins al final de la dictadura 1979, perdé amb Arias les eleccions del 1984 davant del…
Alberto Fernández
Política
Polític argentí.
Després de llicenciar-se en dret per la Universitat de Buenos Aires 1983, aquest any s’afilià al Partido Justicialista Treballà per al departament d’afers jurídics del Ministeri d’Economia 1983-89 i participà en la ronda Uruguai del GATT Fou superintendent d’Assegurances de la Nació durant el primer mandat de Carlos Saúl Menem 1989-95 i assessor de Mercosur i d’ ALADI en la legislació d’assegurances Estret collaborador d’ Eduardo Duhalde a Buenos Aires, es convertí en un dels caps de la campanya presidencial d’aquest 1999 L’any 2000 fou elegit diputat de l’assemblea de Buenos…
Carles Móra i Tuxans
Política
Professor de català i activista polític.
Després de llicenciar-se, inicià l’activitat docent el 1979, i dos anys més tard entrà a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, on és professor de Llengua i Literatura Catalana i on ha estat membre de l’equip directiu Vinculat des de molt jove al moviment escolta i a grups cristians, du a terme una intensa activitat en el món associatiu i cultural El 2002 creà una empresa de produccions audiovisuals i exerceix de manera discontínua el periodisme amb articles a la premsa comarcal i també a l’ Avui i El Punt , reportatges televisius al circuit de TVE a Catalunya sobre Salvador Espriu,…
Javier Pérez de Cuéllar
Bogaerts, Rob / Anefo (CC0 1.0)
Política
Diplomàtic peruà.
Després de llicenciar-se en dret per la Universitat Catòlica de Lima, el 1940 inicià la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers del seu país Fou secretari d’ambaixada des del 1944 a diversos estats d’Europa i Amèrica, i membre de la delegació peruana a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 El 1962 tornà al Perú com a professor de dret diplomàtic a l’Acadèmia de la Guerra Des del 1964 fou successivament ambaixador a Suïssa 1964-66, secretari general d’afers estrangers del Perú 1966-69, i ambaixador a l’URSS i Polònia de 1969 a 1971, any que fou nomenat…
Vladimir Vladimirovič Putin
© Ministry for Foreign Affairs of Finland / BSAG
Política
Polític rus.
Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a…