Resultats de la cerca

El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil el 1936

Agrupava associacions de Barcelona Associació de Música da Camera, Sabadell, Terrassa, Reus, Granollers, Lleida, Girona i Olot La seva finalitat era el foment d’audicions i espectacles musicals a les poblacions del principat desproveïdes d’aquestes activitats

Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català, Francesc Tàpies i d’altres…

Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya 1928 i…

Estudià contrapunt, fuga i orquestració a la Universitat de Toronto 1934-37 Del 1937 al 1938 continuà la seva formació a l’Eastman School of Music de Rochester i fou aleshores que descobrí el serialisme És, de fet, el primer compositor canadenc que incorporà tècniques serials en les seves obres La seva primera composició serial fou Spasmodia 1938, per a piano El 1939 començà a fer classes de composició i orquestració al Conservatori de Toronto i des del 1952 fou professor a la universitat de la mateixa ciutat Fou cofundador de la Lliga Canadenca de Compositors, creada el 1951 El seu catàleg…

Inicià estudis de piano a vuit anys amb J Salvat, i més tard fou deixeble d’E Daniel, A Nicolau i, a partir dels setze anys, d’E Granados Debutà amb un gran èxit amb la interpretació del concert número 3 en re menor, BWV 974, de JS Bach L’any 1910 feu una gira arreu de l’Estat espanyol formant duo amb el violinista M Perelló Juntament amb aquest instrumentista i el violoncellista JP Marès, el 1911 creà el Trio de Barcelona, que tingué un debut esclatant a Berlín l’any 1913 Oferiren més de 500 concerts per diferents països d’Amèrica i Europa Vives també acompanyà cantants com M Barrientos, L…

Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació per dedicar-se…

Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal dels orfeons el 1918, l’…

L’origen de la paraula lliga el seu significat amb la poesia antiga destinada a ser cantada o acompanyada, la poesia lírica del grec lyra , instrument de corda Segons el que en digué la teoria grega de la poesia, el sentit d’aquest afegit musical era aprofitar l’extraordinari poder d’impressió de la música per a reforçar el propi poder d’afecció de la paraula cantar, musicar el text, era fer més patètic el poema El que s’anomenà ’òpera', ’teatre líric', ' drame lyrique ', etc nasqué -enfront del moralisme ascètic propi de la música eclesiàstica- com el projecte de redescobrir el secret del…