Resultats de la cerca

L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…

Nomenat Secretari de la Joventut de la Lliga Regionalista de Barcelona el 1932, collaborà a La Gazeta de Vich 1932-33 i a La Veu de Catalunya des de finals de 1932  El 1933 es presentà en les eleccions de diputats a Corts per la Lliga Regionalista de Catalunya, però no resultà elegit Tampoc fou elegit, per poc, compromissari en l’elecció del President de la República el 1936 Fou defensor dels anarquistes que participaren en els Fets d'Octubre de 1934, i morí a mans d’un grup afí als llibertaris a qui havia defensat

Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya 1869-70 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei participà en la Comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885 La seva evolució pels sectors més conservadors del catalanisme el portà primer a ésser redactor de La España Regional , després a integrar-se al Centre…

Procedent del carlisme, ingressà a la Lliga Catalana i fou regidor de Barcelona el 1901 Diputat a Corts per Olot el 1903 i el 1905 Fou un dels dirigents de Solidaritat Catalana Autor d’obres històriques i jurídiques

Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor  Francesc Guardans  i un altre el polític  Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria general de la…

Es formà a la Lliga Regionalista, i fou un dels fundadors d’Acció Catalana Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, i simpatitzà després amb la CEDA El 1935 fou conseller de governació, i durant la guerra civil de 1936-39 passà a la zona del govern de Burgos Casat amb Mercè de Dorda i Domènech, fou pare dels esportistes Víctor Jover de Dorda i Manuel Jover de Dorda

Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés…

Fill de  Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de la Dictadura…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…

Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari general del Comitè…