Resultats de la cerca
Es mostren 3876 resultats
lliga d’Augsburg
Història
Coalició política europea de caràcter defensiu antifrancès signada el 1686, motivada per la política d’annexions de Lluís XIV.
La lliga, integrada per l’emperador Leopold I, Espanya, Suècia, els prínceps alemanys i Holanda, tenia per objecte d’exigir el compliment dels tractats de Nimega 1678 i Ratisbona 1684 i de defensar la integritat dels territoris aliats La invasió del Palatinat per part de Lluís XIV obligà la lliga a defensar-se, i el 1689 Guillem d’Orange, stadhouder de les Províncies Unides i rei d’Anglaterra, entrà també a la coalició Jaume II, amb l’ajuda francesa, intentà aleshores la reconquesta del tron d’Anglaterra La guerra de la lliga d’Augsburg s’estengué també a la mar i a les colònies angleses i…
Lliga d’Esmacalda
Els protestants alemanys s’alien a la lliga d’Esmacalda
Lliga de Catalunya
Partit polític
Entitat catalanista creada per una escissió del Centre Català de mitjan setembre de 1887, que donà lloc a l’aparició de la junta organitzadora de la nova entitat.
El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…
Lliga de Catalunya
Política
Club polític català.
Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català , d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren —amb la…
lliga de Cognac
Història
Aliança signada a la ciutat de Cognac el 22 de maig de 1526 per Francesc I, el papa Climent VII, Francesco Sforza, Florència i Venècia; més tard, la signà Enric VIII.
L’objectiu d’aquesta lliga, que determinà la segona guerra entre Carles V i Francesc I, fou de lluitar contra la preponderància del primer a Itàlia i per l’abrogació del tractat de Madrid, que Francesc I havia signat quan era presoner a Castella
Lliga de Campions
Esport general
Nom que rep la copa d’Europa de futbol des de la temporada 1992-93.
La UEFA, el màxim organisme futbolístic europeu, canvià el format d’eliminatòries per una combinació de lligueta i eliminatòries A més, augmentà el nombre d’equips en competició, ja que, en comptes de participar-hi exclusivament el club guanyador de la Lliga del seu país, les lligues més fortes poden introduir-hi més d’un equip
Lliga Liberal Catalana
Partit polític
Partit fundat el 10 de juny de 1976 per una escissió del Club Catalònia liderada per Salvador Millet i Bel, amb Octavi Saltor entre els promotors.
Es definí demòcrata, liberal, regionalista i partidària de l’Aliança Atlàntica Aquell setembre es fusionà amb Acció Democràtica de Catalunya i fundà la Lliga de Catalunya-PartitL iberal Català Després del fracàs en les eleccions legislatives de 1977, Millet abandonà el nou partit i refundà l’LLC En les legislatives de 1979 es coalitzà amb Alianza Popular , en la Coalición Democrática Més tard Millet i López Rodó impulsaren un nou projecte, Dreta Catalana, també sense èxit Al juliol de 1982 crearen el Club Conservador, que no tingué continuïtat
Lliga Comunista Revolucionària
Política
Partit polític d’àmbit espanyol sorgit en 1970-71 del grup Comunismo, que procedia de l’antic Front Obrer de Catalunya
.
El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA ETA VI Assemblea que li donà una particular implantació al País Basc Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional trotskisme pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de collaboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo” Feble al País Valencià, a Catalunya —on té per…
Lliga del Rin
Història
Aliança negociada per Mazzarino, governant de França, amb els electors de Magúncia, Colònia, Trèveris i Hessen-Kassel i amb Suècia, per contrarestar la influència dels Habsburg als estats alemanys i mantenir els tractats de Westfàlia.
Renovada el 1661 i el 1663, s’hi afegiren l’elector de Brandenburg 1664, Dinamarca, Saxònia i Mecklenburg El 1667 es desfeu pel recel que inspiraren les pretensions franceses
lliga d’Esmalcalda
Història
Coalició de ciutats i prínceps protestants d’Alemanya (1531), comandats per l’elector Joan de Saxònia i el landgravi Felip de Hessen, per defensar llurs idees polítiques i religioses.
Sorgí com a resposta als acords de la dieta d'Augsburg 1530 El fet que Carles V hagués de lluitar en diferents fronts diferí la solució del problema protestant, com és palès en la pau de Nuremberg 1532, per la qual l’emperador ajornava el compliment dels acords de la dieta Però després del tractat de Crépy i de la treva amb els turcs, Carles V s’enfrontà als protestants guerra d’Esmalcalda , 1546 i els derrotà a Mühlberg 1547 Aquesta victòria comportà imposicions per als vençuts, però en l’aspecte religiós i polític no fou avantatjosa per a la causa imperial