Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
estilomatòfors
Zoologia
Ordre de molluscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats caracteritzats pel fet de tenir els ulls situats a l’extremitat de tentacles retràctils.
Comprèn les espècies terrestres, com llimacs i cargols
carbaril
Fitopatologia
Insecticida tòxic per contacte i per ingestió.
No és fitotòxic normalment i té una gran persistència Hom l’empra per a combatre el cucat de pomes i peres, el cuc rosat del cotoner, l’escarabató de la patata, els pugons, els llimacs, etc
metaldehid
Química
Tetràmer cíclic de l’acetaldehid, de fórmula
.
Hom el prepara per tractament de l’acetaldehid amb unes gotes d’àcid sulfúric concentrat a 0°C És un sòlid blanc de punt de fusió 246°C És emprat en l’agricultura com a metzina per a cargols i llimacs
mucina
Bioquímica
Substància semilíquida, transparent, hialina i precipitable per l’alcohol i l’àcid acètic.
És constituïda per una mescla de mucoproteïnes i mucopolisacàrids, que es troba en diferents animals, com els cargols, els llimacs, etc, i a les glàndules salivals, a les mucoses, al teixit conjuntiu i en altres òrgans de caràcter embrionari, en l’home i en els mamífers
doris
Malacologia
Nom donat a uns mol·luscs gastròpodes opistobranquis de l’ordre dels nudibranquis, de la família dels dorídids, que comprenen nombroses espècies.
Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat
garsa
Wouter Koch (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.
Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La…
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’aparell…
helicida
Química
Agronomia
Substància química que hom utilitza en agricultura per eliminar plagues de cargols i llimacs.
Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb
esquer arsenical
Agronomia
Esquer per a les mosques, formigues, llagostes, llimacs, etc, preparat amb arsenat i arsenit sòdics principalment.
Actualment no és gaire emprat