Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13 000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
assegador de Llíria
Ramaderia
Carrerada que travessa el Camp de Túria pel centre i que prové del Sistema Ibèric.
Ruta tradicional dels ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb-Requena, arriba fins a les marjals del Puig, Puçol, etc Horta
camp de Llíria
Gran pla que cobreix la major part del municipi de Llíria i tot el de Benissanó, nucli del Camp de Túria.
mestre de Llíria
Pintura
Nom amb què és conegut l’autor anònim del retaule de Sant Esteve i Sant Vicent (s XIV) de l’església de la Sang de Llíria, dins l’estil internacional, amb influència de Borrassà.
Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una collecció nord-americana
Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu caràcter de…
Unió Musical de Llíria
Música
Banda musical emblemàtica de la ciutat de Llíria.
Fundada a la meitat del s XIX, la banda originària donà lloc tant a l’actual Banda Primitiva com a la Unió Musical La seva refundació com a Unió Musical de Llíria es va fer el 1903 Ha estat la primera banda amateur a actuar al Japó i als Estats Units, entre altres indrets Els seus premis, mencions i distincions, nacionals i internacionals, són innombrables, i cal destacar els més de 40 certàmens de bandes en què ha guanyat També ha estat pionera a desenvolupar una tasca docent, amb un centre d’ensenyament musical adscrit a la institució Actualment és presidida per José Vicente Alcaide Alcaide…
Sant Vicent de Llíria
Santuari
Santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), 3 km al N de la ciutat.
És un centre de peregrinatges ferrerians i d’aplecs comarcals Vicent Ferrer visità el lloc, i diu la tradició que hi feu brollar aigua de la font un any de gran secada La séquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida dels termes de Llíria i Benissanó
estil d’Oliva-Llíria
Arts decoratives
Nom donat per Pere Bosch i Gimpera (1915) a un dels estils pictòrics de la ceràmica ibèrica.
És corrent a la part central del País Valencià poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc Apareix amb menys intensitat en altres àrees Es caracteritza per la representació d’escenes —motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu — de guerra, de dansa, de caça, etc Es contraposa a l' estil simbòlic o d' Elx-Archena Correspon als s III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric
Banda Primitiva de Llíria
Música
Banda fundada el 1819 per Antoni Albarracín.
És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez
ducat de Llíria i Xèrica
Història
Títol concedit per Felip V, amb la grandesa d’Espanya, el 1707 al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick.
Continua en la mateixa família El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina