Resultats de la cerca

Fou influït per Manet i per Degas, i participà en les exposicions impressionistes del 1879, el 1880, el 1881 i el 1886 Es dedicà a la caricatura, on resultà particularment ferotge en la de caire polític tingué difusió a “Le Courier Français” i “Le Figaro”, i fou un dels fundadors de “Le Fifre” i de “Psst" Es lliurà a un misticisme religiós mitjançant la tècnica de l’aiguafort La seva obra, precursora de l’expressionisme, influí sobre Picasso

D’actitud inconformista, acabà els estudis de medicina i es lliurà a la pintura Pel seu antifeixisme, fou confinat a la Lucània 1935-36 i hagué d’exiliar-se a França, fins el 1942 El 1945 donà a conèixer la seva novella Cristo si è fermato a Eboli , valenta denúncia de les míseres condicions de vida d’una terra i d’una gent També escriví L’orologio 1950, Il futuro ha un cuore antico 1956, etc Com a pintor, refusà el formalisme de l’època i es vinculà a la tradició postimpressionista francesa

Germà de Dolors Monserdà i Vidal Estudià a Llotja Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren E Rogent i Ll Domènech i Montaner, i amb l’aire premodernista del moblista Vidal i de l’arquitecte Vilaseca Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa Guanyà el concurs per a la decoració de la Sala de Cent, obra que dirigí el 1925 Com a decorador, collaboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom Exercí llargament la…

Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important per la penetració…

De formació acadèmica Brusselles, 1916-18, rebé les influències del cubisme i del futurisme 1923, particularment de GDe Chirico Amb un grup de companys belgues, entre ells el músic ELTMesens, formà el grup belga surrealista L’any 1926, a París, prengué contacte amb el surrealisme francès per mitjà de LAragon, i es lliurà de ple a la pintura a partir del 1927 Fou un dels primers pintors plenament surrealistes A través d’una tècnica realista i acadèmica, cercà la identitat dels objectes mitjançant llurs formes convencionals per les quals són designats en la vida quotidiana, i simbolitzà i…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses de color…

Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix d’Olot, després de la mort dels seus pares, s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual arribà a formar part de l’estat major de Francesc Savalls Acabada la guerra s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda, i de Josep Berga i Boix Passà dos anys d’aprenentatge al taller del pintor Gerôme, a París, i, de retorn de l’exili, treballà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el 1877 i el 1878, abans d’installar-se definitivament a Olot Com a pintor, s’especialitzà en la figura humana, a diferència…

Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca  i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra participà en…