Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
s’Almudaina
Llogarret de Ciutadella.
Sant Salvador de Rocabertí (Agramunt)
Art romànic
Rocabertí és un petit llogarret situat al nord-est de la Donzell format per tres cases i la capella de Sant Salvador, amb el fossar, un xic apartada Hi ha referències de l’indret de Rocabertí des de l’any 1164, en què apareix esmentat en el testament de Pere de Puigverd, castlà d’Agramunt
Torre de Covet (Valldellou)
Art romànic
Aquesta fortificació donà lloc i nom a un llogarret situat prop de Vilavella Fou una possessió de Sant Pere d’Àger El rei Jaume I confirmà el 1228 a l’abat Bernat d’Àger el domini jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet Segons JCaresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312
Sant Pere Màrtir d’Agulló (Àger)
Art romànic
Aquesta església, ara esdevinguda una ermita del llogarret d’Agulló, és possible que tingui un origen molt antic, anterior a l’any 1300 Això és el que es desprèn de l’existència a l’indret de dos sarcòfags alt-medievals, bé que no hi ha cap notícia històrica que ho pugui corroborar El dia de l’aplec a l’ermita és costum de beneir rams d’olivera
Sant Salvador de les Planes (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església es troba al veïnat o llogarret de Sant Salvador, a ponent de Prats de Molló, aigües amunt del Tec Se’n té notícia des del 1245, en què Bernat, clergue de Sant Salvador, signà l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Fou, sembla, una parròquia sufragània de la de Prats de Molló L’edifici actual és del segle XVII
aglomeració
Geografia
Conjunt d’habitacles compacte i de qualsevol dimensió.
L' aglomeració rural és una unitat de poblament rural agrupat llogarret, poble, vila l' aglomeració urbana és una unitat de poblament urbà ciutat En geografia urbana, però, hom reserva el nom d’aglomeració per a designar el conjunt format per una ciutat principal i per altres unitats urbanes menors adjacents, que perden progressivament llur autonomia funcional Aquests caràcters la distingeixen de la conurbació, amb la qual és sovint confosa L’aglomeració no té en cap cas un sentit administratiu, i ben sovint comprèn diversos municipis aglomeració plurimunicipal
Sant Just i Sant Pastor de Llonat (els Masos)
Art romànic
Església avui desapareguda que es trobava ai llogarret de Llonat, a l’indret de la plaça Apareix per primer cop esmentada l’any 1035, en què el comte Guifré II de Cerdanya feu diverses donacions a Sant Martí del Canigó abans de retirar-s’hi com a monjo Entre les afrontacions de l’alou de Marquixanes, amb els seus vilars de Joncet, Avellanet, Favars, i els dos masos que són a Llonat, hom consigna l’era de davant de l’església de Llonat Tingué consideració de capella
Sant Pau de Vilamur (Guissona)
Art romànic
Aquesta església era situada al terme i llogarret de Vilamur, al nord-est de Guissona, molt a prop de la vila El castell de Vilamur fou donat pels comtes d’Urgell a la catedral d’Urgell en la consagració del 1040 Vilamur servà sempre la dependència eclesiàstica amb la canònica de Santa Maria de Guissona, tal com consta ja el 15 de setembre de 1098, en procedir-se a la consagració de l’església de Santa Maria de Guissona El 1317 trobem documentat entre les afrontacions d’un farraginal el cementiri de Sancti Politi
Quadra de Santa Susanna (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Santa Susanna és una caseria, avui pràcticament abandonada, situada sobre un penyal a 338 metres d’altitud, vora la riera de Begues, a l’extrem SE del terme Dins el llogarret encastellat hi ha una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII De l’antiga fortificació, no en tenim quasi referències Una de les poques noticies és de l’any 1158, data en què Ramon i Sibilla de Ribes cediren el puig de Santa Susanna, en la partida de Sant Pere d’Avinyó, a Berenguer d’Avinyó Aquesta manca de documentació indica el poc desenvolupament d’aquesta quadra a través dels segles
Castell de la Penella (Valldellou)
Art romànic
El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial