Resultats de la cerca

Fundada el 1855, fou impulsada per mossèn Jaume Alsina, que fusionà la Pia Unión de Jóvenes Devotos de San Luis Gonzaga i el Gimnasio de los Luises, ambdues entitats constituïdes poc abans per ell mateix Difusora de l’espiritualitat cristiana i centrada en la formació dels joves, s’interessà per l’excursionisme, les botxes i les bitlles l’any 1870, si bé no fou fins el 1916 que creà la secció d’esports i excursions, en què destacà l’atletisme Després de la Guerra Civil Espanyola, el 1945 es constituí la secció de basquetbol, la més rellevant de l’entitat en l’àmbit esportiu El 1958 s’…

Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de Catalunya i…

A la fi del s XIX foren instituïdes congregacions de lluïsos, independents de la congregació mariana, a totes les diòcesis catalanes han estat famosos els lluïsos de Gràcia, els lluïsos de Taradell, que han deixat el nom a una cobla de música, i els lluïsos de Girona

El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre els 6,10 i…

Grups d’extrema dreta assalten locals de catòlics progressistes a Barcelona Lluïsos de Gràcia i Caputxins de Pompeia

Format a la secció atlètica dels Lluïsos de Gràcia, assolí el títol de campió de Catalunya de 100 m 1954, 1955 i de 200 m 1954 Fou internacional amb la selecció espanyola, i disputà la prova de 4 × 100 m dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Sorgí de la congregació mariana dels jesuïtes, però es desenvolupà com a associació pia de jurisdicció episcopal En el sector masculí tenia com a parallel els lluïsos lluís Els nous corrents de pietat moderna han fet desaparèixer aquesta associació, que perdura encara en alguns indrets com a vella relíquia

Organitzat pel GG Lluïsos de Mataró, s’ha disputat al parc municipal, als voltants de l’estadi d’atletisme i al turó de Cerdanyola Vicente Egido, amb quatre triomfs, és qui l’ha guanyat més vegades, seguit de Pere Arco, amb tres En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades Des de mitjan anys noranta els organitzadors potenciaren la presència d’atletes kenyans i magribins, que donaren un gran nivell a la competició El 2010 fou l’escenari del Campionat de Catalunya

Fill de Marià Callís i Collell , el 1928 aixecà l’edifici de la Caixa del carrer de Verdaguer de Vic Al novembre del 1913 es presentà a les eleccions municipals formant part de la candidatura catalanista, però no fou escollit El 1923, però, sota la dictadura de Primo de Rivera, fou regidor de la ciutat de Vic, càrrec que no revalidà a les eleccions del 1931 També fou president de la Congregació dels Lluïsos 1913 i de la de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, així com secretari de la Joventut Catòlica local, i participà en la fundació del Cos de Bombers de Vic

Llicenciada en educació física i entrenadora d’atletisme, formà part dels Lluïsos de Mataró, el Club Atlètic Vic i l’Agrupació Atlètica de Catalunya En categoria sènior, fou subcampiona d’Espanya de 60 m tanques en pista coberta 2001 i semifinalista en els Jocs Mediterranis 2001 Assolí cinc Campionats de Catalunya a l’aire lliure, quatre en 100 m tanques 2001, 2002, 2006, 2007 i un en relleus 4 × 100 m 2002, i set títols en pista coberta en 60 m tanques 1997, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007 Baté el rècord de Catalunya de 100 m tanques a l’aire lliure, amb una marca de 13,76 s 2001, i de 60…