Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
bosc Lyman
Astronomia
Sistema de ratlles d’absorció observades en l’espectre de quàsars llunyans.
Aquestes ratlles són tan fines que no poden ésser resoltes en l’espectre de quàsars llunyans Corresponen a l’absorció de part de la radiació emesa per un quàsar a l’ultraviolat, per exemple al voltant de la línia Lyman-α Ly-α, per algun objecte extragalàctic galàxia o núvol de gas intergalàctic situat entre el quàsar i l’observador La signatura del procés, ratlles d’absorció, se superposa a l’espectre del quàsar i mostra un desplaçament cap al roig més petit que el del quàsar, ja que es produeixen en un entorn més proper a nosaltres i, per tant, amb una velocitat de recessió…
llunyària
Distància entre dos objectes llunyans l’un de l’altre.
deslocalització propera
Economia
Transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
relocalització
Economia
Tornada de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa al seu país d’origen després d’una etapa de deslocalització.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
panel de degustadors
Viticultura
Alimentació
Mostra de degustadors que avalua conjuntament, sovint amb un tractament estadístic dels seus judicis, la qualitat d'un o més vins.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
lent gravitacional
Lent gravitacional: 1, Un raig lluminós que passa a una distància R d’una massa M sofreix una deflexió d’angle a per l’atracció gravitacional de M. 2, Si a és molt petita, l’observadir veu dues imatges Sa i Sb provinents de dos feixos de raig lluminosos soritts de S i que passen a banda i banda M, fet que origina un miratge gravitacional
© Fototeca.cat
Astronomia
Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre més proper.
La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia
sistema de referència inercial
Física
Sistema de referència en el qual són vàlides les lleis de Newton.
El sistema de referència lligat al centre de masses del sistema solar, amb els eixos dirigits a uns estels molt llunyans, anomenats fixos , és considerat com a sistema inercial, i tots els sistemes de referència que es moguin amb moviment uniforme respecte al sistema anterior són també inercials
pui d’Olivesa
Muntanya
Turó d’uns 1 000 m d’altitud que s’aixeca a la riba dreta de la Valira, davant la vila de Sant Julià de Lòria (Andorra), coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca , relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
xarxa oportunista
Xarxa distribuïda constituïda per nodes que aprofiten les condicions de l’entorn amb l’objectiu d’ampliar les condicions de connectivitat de la xarxa sencera.
Una de les característiques de l’entorn que els nodes acostumen a aprofitar és la mobilitat, tant la pròpia com la d’altres nodes, de manera que el missatge d informació pot ser distribuït mitjançant mecanismes cooperatius de reenviament a nodes llunyans Un altre recurs que exploten és l’espectre ràdio no utilitzat per sistemes primaris
teoria de l’abstinència
Economia
Teoria econòmica que considera l’abstinència com a requisit per a l’acumulació de capital, formulada per Nassau W. Senior i l’escola d’economia vulgar.
Senior defineix l’abstinència com el comportament de la persona que s’absté de l’ús improductiu d’allò que posseeix o que prefereix la producció de resultats llunyans a la de resultats immediats Segons aquesta teoria, per a esperar un augment del consum futur, cal un determinat sacrifici del consum present Senior propugnà la substitució del terme capital pel terme abstinència El desenvolupament de la teoria de l'acumulació de capital demostrà el caràcter escassament científic d’aquesta involució terminològica