Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
llàgrima
Qualsevol cosa que tingui la forma d’una llàgrima, d’una gota.
llàgrima
Penjoll de vidre, en forma de llàgrima, de certs tipus de llums de sostre.
llàgrima
Anatomia animal
Gota del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l’ull.
Quan la secreció és massa abundant i, per tant, el líquid no s’escorre totalment cap a les fosses nasals, aleshores va caient cara avall La secreció de llàgrimes augmenta en les processos irritatius locals o per un mecanisme central psíquic, sobre el qual influeix, sobretot, el to afectiu
llàgrima
Botànica
Agronomia
Gota d’humor o suc que algunes plantes secreten naturalment o bé per poda o per incisió.
llàgrima
Tros de vidre fos i tirat a l’aigua, el qual pren una forma de pera.
Joaquim Borrell i García
Literatura catalana
Novel·lista i notari.
Ha publicat El bes de nivaira 1990, premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil 1991, L’esclava de blau 1992, La llàgrima d’Atenea 1994, Sibilla, la plebea que va regnar 2001, premi Nèstor Luján de novella històrica i El cavall verd 2004, premi Pere Calders de literatura catalana 2001
boswèl·lia
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles imparipinnades i tiges riques en canals secretors, flors blanquinoses i fruits en drupa, originari de l’Àsia sud-occidental, Somàlia i Etiòpia.
Comprèn diverses espècies interessants per les oleoresines que segreguen en ferir-ne l’escorça La més coneguda, B carteri , produeix un làtex que en assecar-se en forma de llàgrima constitueix l’encens B frereana , de Somàlia, produeix l’elemí africà, de qualitat inferior a la del veritable o de Manila B papyrifera , d’Abissínia, dóna una substància molt semblant a l’encens B serrata , que es fa a l’Índia, és l’única espècie no conífera que produeix trementina i colofònia
assonància
Literatura
Entre dos o més mots, identitat de les vocals tòniques en els aguts i de les vocals tòniques i la darrera vocal àtona en els plans i els esdrúixols, prescindint dels altres sons que segueixen la vocal tònica, tant si són vocals com si són consonants.
No compten, doncs, per a l’assonància les vocals postòniques internes dels mots esdrúixols ni les semivocals dels diftongs Així, hi ha assonància entre els següents parells de mots passats/tornar, ara/aigua, llàgrima/eixugada, molt/són, porta/hora, cavalls/llances Contràriament, no hi ha assonància entre mots les vocals tòniques dels quals són o oberta i o tancada, o bé e oberta i e tancada Així, no assonen sòl/món , ni feréstec/tendre L’assonància és característica de la primitiva poesia medieval romànica, anglesa i gallesa És també la rima peculiar de la poesia popular, bé…