Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
locució
Lingüística i sociolingüística
Combinació fixa de dos mots o més, units sovint per una sintaxi particular, amb sentit unitari i familiar a una comunitat lingüística.
Sol anomenar-se també frase feta Algunes locucions són significatives substantives cop d’ull, punt d’honor , adjectives fet un mar de llàgrimes , ésser de mira'm i no em toquis , verbals fer forrolla, fer denteta, anar de tort , adverbials a correcuita, a entrada de fosc, sense solta ni volta d’altres són relacionants conjuntives posat que, per tal com, malgrat que , prepositives a despit de, gràcies a, en virtut de
locució
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a il·locució i perlocució, dimensió dels actes de parla que en determina l’elaboració i l’emissió com a enunciats.
locució causal
Gramàtica
Locució emprada per a les mateixes funcions que la conjunció causal.
En català hom usa ja que , atès que , com que , puix que, per tal com , vist que
locució adversativa
Gramàtica
Expressió fixa de la llengua amb valor adversatiu (amb tot, encara que, per això, etc).
locució adverbial
Gramàtica
Expressió fixa d’una llengua que equival a la categoria d’adverbi i té també funció adverbial: al bell mig, a correcuita, si fa no fa, etc.
És anomenada també frase adverbial
il·locució
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a locució i perlocució, dimensió dels actes de parla que en determina la intenció comunicativa (en qualitat d’asseveració, promesa, petició, etc.).