Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
piemontès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes italians pertanyents al gal·loitàlic, estesos pel Piemont.
Es decanten en molts trests cap al galloromànic palatalització de U lüm
Francí de Vilalba
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Senyor de Tormos, participà en la justa poètica de l’any 1474 amb la composició Alta sens par, santa verge Maria , i al certamen immaculista celebrat el mateix any amb Ans que la lum mostràs lo primer dia , totes dues en decasíllabs correctes i plens de fervor religiós Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
Pere Bell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A…
Joane Somarriba Arola
Ciclisme
Ciclista basca.
Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que aconseguia guanyar tres…
Josep Lebrero i Stals
Art
Crític d’art i comissari d’exposicions.
Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com Lápiz o Balcón , i internacionals Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes , al Centre d’Art Santa Mònica 1990, amb treballs de Rodney Graham, Ken Lum, Jeff Wall, Ian Wallace i la collaboració de Dan Graham Tierra de Nadie , a l’Hospital Real de Granada 1992, dins el projecte Plus Ultra que organitzà Mar Villaespesa Toponimias 8 Ocho ideas del espacio 1994, al centre cultural de la Fundació “la…
Pere d’Anyó
Literatura catalana
Prevere i poeta.
Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve…
Alfons Serra i Baldó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poesia , La Publicitat , El Matí , Revista de…
,
Pau Bertran i Bros
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista i poeta.
De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…
, ,
grup secundari
Lingüística i sociolingüística
En lingüística romànica, grup consonàntic produït en les darreres etapes de l’evolució del llatí per pèrdua d’una vocal intermèdia: OCULUM > oc’lum.
Per oposició al grup primari o grup llatí, hom l’anomena també grup romànic