Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
circ lunar
(CC0)
Geologia
Forma de relleu característica de la superfície lunar, que presenta una estructura circular, amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats.
El seu origen pot ésser tant endogen volcànic com exogen impacte meteòric aquest darrer és el més freqüent La denominació de cràter lunar , bé que en rigor no és gaire afortunada puix que sembla implicar l’origen volcànic de la Lluna, és emprada més freqüentment per a designar aquesta forma de relleu
Lunar Orbiter
Astronàutica
Sèrie de cinc sondes còsmiques per a l’estudi de la Lluna.
Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada
cicle lunar
Cronologia
Període de temps, transcorregut el qual es tornen a trobar el Sol i la Lluna en les mateixes posicions relatives i, en conseqüència, es repeteixen les fases de la Lluna en les mateixes dates.
El cicle lunar té una durada de 235 llunacions, equivalents a 19 anys tròpics o 6 939,60 dies Fou calculat per primera vegada per l’astrònom grec Metó, juntament amb Euctemó, i és també conegut per cicle de Metó o cicle metònic
Lunar Prospector
Astronàutica
Nau no tripulada de la NASA, que tenia per principals objectius cartografiar tota la superfície lunar des d’uns cent quilòmetres d’altura en òrbita polar, detectar si als pols lunars hi havia aigua en forma de gel i prendre dades per confeccionar mapes globals de la Lluna.
.
El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’altura i 300…
any lunar
Cronologia
Any civil basat en el mes sinòdic o llunació i que té una durada de 354,36 dies civils.
mar lunar
Astronomia
Cadascuna de les extenses planes de coloració fosca que presenta la superfície de la Lluna.
Les dades i els materials obtinguts gràcies als vols tripulats Apollo han demostrat que són constituïdes, principalment, per roques basàltiques i per una capa de regolita d’uns quants metres de profunditat constituïda per fragments de roques, per petits cristalls i per pols, la qual cosa dóna lloc a un sòl bastant compacte Hom tambe observà que les mars no son perfectament llises, sinó qu presenten nombrosos accidents de petites dimensions
Missió lunar de la Xina
La Xina dona inici a la missió espacial Chang’e 4, la primera que té com a objectiu explorar la cara oculta de la Lluna El coet Llarga Marxa 3B , llançat des de la base de Xichang, transporta un vehicle no tripulat que un cop es produeixi l’allunatge al cràter Von Karman, es desplaçarà per la superfície recollint dades que enviarà a la Terra La missió també transporta un giny estàtic amb llavors dins d’un entorn artificial per dur a terme experiments sobre la biologia de les plantes
La sonda Lunar Prospector troba aigua a la Lluna
La NASA anuncia que les dades enviades per la sonda Lunar Prospector confirmen l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit Tot i no ser gaire abundant, l’aigua podria ser suficient per a permetre una primera colonització del satèllit i per a elaborar combustible que facilités els viatges a altres planetes L’anunci coincideix amb la presentació als mitjans de comunicació catalans d’un projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya per a fabricar formigó armat a partir del sofre i sense necessitat d’aigua, un mètode desenvolupat en collaboració amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina