Resultats de la cerca

Probablement determina la posició de l’eix cefalocaudal

Ideada per WHWollaston el 1812, és constituïda, essencialment, per un prisma de reflexió total collocat talment que hom veu alhora la imatge reflectida i la planxa de dibuix Hom pot emprar-la també per a dibuixar objectes vists amb el microscopi o amb qualsevol altre disposititu òptic, així com en cartografia, per a reproduir mapes a diverses escales

És una espècie endèmica a les Illes Balears, que es fa en clapers i rocams calcaris

Recorregué el país amb el seu “cinema-tren”, recollint una perspectiva lúcida i alhora irònica de la revolució socialista Scast’e ‘La felicitat’, 1934, Čudesnica ‘La nena dels miracles’, 1936, etc Romangué actiu fins els anys setanta

Autor d’una compilació legal que, ultra la seva importància per a la història de la jurisprudència europea, contribuí al desenvolupament de la literatura gallesa i que, amb la seva dicció lúcida, noble i simple, influí l’elegant prosa medieval dels Mabinogi

Fou periodista a 16 anys més tard s’interessà en les ciències naturals i guanyà per oposició una plaça al museu d’història natural de Londres el 1911 El 1919 publicà The Journal of a Disappointed Man ‘Diari d’un home desillusionat’, inspirat en el seu mateix diari, on fa una autoanàlisi lúcida i profunda

El 1986 guanyà el premi Castilla-La Mancha per la seva obra DJ El 1987 estrenà Como reses , escrita el 1979 en collaboració amb Luis Matilla El 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d’Amèrica, publicà Yo, maldita india , una lúcida reflexió sobre l’arribada dels espanyols a aquell continent

Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada