Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Joaquim Partagàs i Jaquet
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista.
Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat espanyol Saló…
Carles Bucheli i Sabater
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista conegut amb el nom artístic de Carlston
.
Barceloní d’adopció, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria , amb què triomfà als locals de més renom de l’Estat espanyol Teatre Principal de Sant Sebastià, Circ Price de Madrid, Circ Olympia de Barcelona, Teatre Argensola de Saragossa, etc gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb què executava els jocs Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de…
Joan Nieto i Gras
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista i escenògraf, conegut amb el sobrenom de Gargot.
S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns…
Hausson
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut l’il·lusionista i prestidigitador Jesús Julve i Salvadó.
Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El…
Joan Forns i Jordana
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista conegut amb el nom de Li-Chang.
Començà a fer màgia a 12 anys amb el nom de Caballero Forns Els seus pares li feren construir un circ itinerant Gran Circo Forns amb el qual recorregué tot l’Estat espanyol Entre el 1931 i el 1933, impressionat per l’actuació de Fu-Manchú David Theodore Bamberg a Barcelona, es rebatejà com a Ling-Fu , nom que, per un malentès legal, el 1945 canviaria pel definitiu de Li-Chang La caracterització, la gestualitat i un vestuari acuradíssim —usava fins a 30 quimonos en escena— li conferien una absoluta aparença xinesa Dotat d’un gran sentit artístic i una tècnica molt depurada, se'l considera…
Okito
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de Theodore Bamberg, membre de la nissaga d’il·lusionistes Bamberg, tradicionalment lligada a la cort holandesa.
D’estil impecable i refinat, debutà a 11 anys durant les festes d’aniversari de la princesa Guillermina Afectat de sordesa, entre 18 i 20 anys adoptà el personatge d’inspiració oriental primer japonès i després xinès, que li permetia de fer l’espectacle en silenci El 1900 actuà al Folies-Bergère i altres locals parisencs i posteriorment fou aplaudit als millors locals de Londres Palace Theatre, Oxford Pavilion, Tivoli, etc Recorregué tot Europa i viatjà per Àfrica, Java, Sumatra, l’Índia, la Xina i Siam actual Tailàndia El 1908 arribà als Estats Units i, del 1909 al 1914, regentà a Nova York…
Francesc Llano i Augé
Teatre
Nom artístic de l’actor i prestidigitador Francesc Augé i Vidal.
Debutà en la companyia de Maria Tubau en el Teatre Líric de Barcelona 1893 Fou un excellent intèrpret d’obres de Pitarra, Guimerà i Emili Vilanova Posteriorment, feu teatre castellà, i es dedicà principalment a la màgia i al transformisme
Wang Xizhi
Lingüística i sociolingüística
Cal·lígraf xinès.
Iniciador de l’escola calligràfica del sud, la seva calligrafia, que uneix art i màgia d’una manera vigorosa i complexa, influí tota l’estètica xinesa posterior El seu fill Wang Xianzhi 344-386 és considerat també un dels mestres de l’escola del sud
Ramón Carnicer Blanco
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor, lingüista i crític.
Doctor en filosofia i lletres, és autor dels assaigs Vida y obra de Pablo Piferrer 1963, Entre la ciencia y la magia, Mariano Cubí 1969, Donde las Hurdes se llaman Cabrera 1964, Nuevas reflexiones sobre el lenguaje 1972, Gracias y desgracias de Castilla la Vieja 1976, etc
Ramon Roig i Ferré
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina