Resultats de la cerca

Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat espanyol Saló…

Barceloní d’adopció, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria , amb què triomfà als locals de més renom de l’Estat espanyol Teatre Principal de Sant Sebastià, Circ Price de Madrid, Circ Olympia de Barcelona, Teatre Argensola de Saragossa, etc gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb què executava els jocs Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de…

S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns…

Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín  el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El…

Començà a fer màgia a 12 anys amb el nom de Caballero Forns Els seus pares li feren construir un circ itinerant Gran Circo Forns amb el qual recorregué tot l’Estat espanyol Entre el 1931 i el 1933, impressionat per l’actuació de Fu-Manchú David Theodore Bamberg a Barcelona, es rebatejà com a Ling-Fu , nom que, per un malentès legal, el 1945 canviaria pel definitiu de Li-Chang La caracterització, la gestualitat i un vestuari acuradíssim —usava fins a 30 quimonos en escena— li conferien una absoluta aparença xinesa Dotat d’un gran sentit artístic i una tècnica molt depurada, se'l considera…

D’estil impecable i refinat, debutà a 11 anys durant les festes d’aniversari de la princesa Guillermina Afectat de sordesa, entre 18 i 20 anys adoptà el personatge d’inspiració oriental primer japonès i després xinès, que li permetia de fer l’espectacle en silenci El 1900 actuà al Folies-Bergère i altres locals parisencs i posteriorment fou aplaudit als millors locals de Londres Palace Theatre, Oxford Pavilion, Tivoli, etc Recorregué tot Europa i viatjà per Àfrica, Java, Sumatra, l’Índia, la Xina i Siam actual Tailàndia El 1908 arribà als Estats Units i, del 1909 al 1914, regentà a Nova York…

Debutà en la companyia de Maria Tubau en el Teatre Líric de Barcelona 1893 Fou un excellent intèrpret d’obres de Pitarra, Guimerà i Emili Vilanova Posteriorment, feu teatre castellà, i es dedicà principalment a la màgia i al transformisme

Iniciador de l’escola calligràfica del sud, la seva calligrafia, que uneix art i màgia d’una manera vigorosa i complexa, influí tota l’estètica xinesa posterior El seu fill Wang Xianzhi 344-386 és considerat també un dels mestres de l’escola del sud

Doctor en filosofia i lletres, és autor dels assaigs Vida y obra de Pablo Piferrer 1963, Entre la ciencia y la magia, Mariano Cubí 1969, Donde las Hurdes se llaman Cabrera 1964, Nuevas reflexiones sobre el lenguaje 1972, Gracias y desgracias de Castilla la Vieja 1976, etc

És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti