Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria artística com a actor i posteriorment estudià cant a Dresden i Berlín El 1949 debutà com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden Del 1953 al 1961 treballà a la Staatsoper de Berlín, i el 1951 inicià una sèrie de collaboracions amb el Festival de Bayreuth, on cinc anys més tard interpretà el paper de Mime Sigfrid , personatge que feu fins el 1969, en què el representà al Covent Garden de Londres El 1968 feu de Loge L’or del Rin al Metropolitan de Nova York Destacat actor, fou un intèrpret ideal de personatges com Mime, Monostatos La flauta màgica…

Estudià música a Colònia i debutà com a Ludovico Otello a Aquisgrà, on romangué del 1961 al 1963 El 1970 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera d’Hamburg El 1972, després del seu triomf al Teatro alla Scala en el paper d’Osmin El rapte del serrall , inicià una brillant carrera internacional que el dugué a Munic, Viena, París, Salzburg i Bayreuth Especialitzat en el gran repertori alemany, ha representat els papers de Sarastro La flauta màgica , Osmin, Rei Marke Tristany i Isolda i Pogner Els mestres cantaires de Nuremberg , papers en els quals és considerat un intèrpret de…

Estudià direcció orquestral al Conservatori de Varsòvia, i posteriorment es formà com a cantant amb E Grenzebach a Berlín, on fou membre de la Städtische Oper entre el 1919 i el 1929 després d’haver debutat a Hamburg 1915 Durant els anys 1930-35 formà part de la Berliner Staatsoper, i del 1935 al 1938, de l’Òpera de Vie-na S’especialitzà en les òperes de WA Mozart i R Wagner Del 1927 al 1933 es destacà especialment a Bayreuth Ocasionalment actuà també en les principals òperes del repertori rus Formà part de l’Òpera de Chicago 1923 i 1932 i el 1937 interpretà el paper de Sarastro La flauta…

El 1787 ingressà a la companyia d’Emanuel Schikaneder, on es convertí en un dels baixos més cotitzats, especialment entre els anys 1789 i 1793, que actuà al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena Casat amb la soprano Barbara Reisinger 1770-1806, a partir del 1802 formà part del teatre de la cort de Mannheim Durant la seva estada a Viena feu amistat amb Wolfgang Amadeus Mozart i interpretà diversos personatges de les seves òperes, com el de Fígaro, el de Don Giovanni i el de Sarastro, de La flauta màgica Gerl és autor de singspiele , la majoria ara perduts, que foren molt…

Estudià cant a Nova York amb DFerro i posteriorment amplià la seva formació a Roma i París Debutà com a Blonde El rapte del serrall amb la New York City Opera 1971 i el 1975 es presentà al Covent Garden de Londres, un any abans del seu debut al Metropolitan de Nova York Dotada d’una veu capaç d’afrontar les colorature de les parts de soprano lírica lleugera, destacà en diverses òperes de WA Mozart, G Donizetti, A Thomas, G Verdi i RStrauss, entre d’altres Al Gran Teatre del Liceu es destacà a la meitat dels anys vuitanta amb La fille du régiment i Don Pasquale El 1993 es retirà de l’escena…

Fill d’un organista i kantor de Jaromer, es traslladà a Praga, on el 1783 era violinista a Sant Adalbert Posteriorment fou organista a l’església de Pere i Pau de Vyšehrad i més tard exercí de mestre de cor a Sant Pere de Porici 1801-16 Formà part, com a violinista, d’algunes orquestres teatrals Di rigí l’estrena a Praga de La flauta màgica 1792, però fou conegut per la seva música de dansa escriví la música del ball de coronació de Leopold II, el 1791 Compongué nombrosos ballets i uns quants singspiele , com Die Maskerade im Serail 'La mascarada del serrall', 1792, a part de…

Estudià a Salzburg i l’any 1979 entrà a formar part de la Companyia d’Òpera de Darmstadt, amb la qual debutà en el paper d’Anna a Les alegres casades de Windsor , d’O Nicolai El 1984 es presentà al Covent Garden de Londres interpretant la Sophie d' El cavaller de la rosa , de R Strauss, i un any després fou la Pamina de La flauta màgica , de Mozart, a la Scala de Milà A partir d’aleshores inicià una important trajectòria professional reconeguda amb un gran èxit arreu d’Europa i dels Estats Units Ha compaginat les seves actuacions operístiques amb una interessant carrera com a…

En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama…

Aquest any estrenà el seu primer espectacle, La bruixa marruixa , i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEI de Porto El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència Ha estat premiada nacionalment i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la darrera dècada Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica , El foc del mar , Ibers o Veles e vents , totes elles representades internacionalment i guardonades…

Estudià a la Berliner Hochschule für Musik Hanns Eisler i des del 1997 fins al 2002 fou el director titular de la jove Orquestra Filharmònica de Brandenburg Començà a dirigir òpera a l’State Opera de Berlín i, des d’aleshores, ha dirigit muntatges a les òperes de Cincinnati, Dresden, Frankfurt, Sydney, Viena, Mannheim i el Japó El 2000 debutà al MET de Nova York, i la temporada 2000-01, al Gran Teatre del Liceu, amb La flauta màgica Al setembre del 2004 assumí la direcció musical del centre líric barceloní, càrrec que detingué fins el curs 2008-09, temporada en què compartí…