Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de la família lingüística eslava, parlada a la regió de Macedònia, amb parlants a l’estat (on és llengua oficial) i a la regió grega homònims, i a Bulgària.
Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins al s XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
meglenític
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romanès, anomenat també meglenoromanès, parlat pels meglenites, a la regió de Macedònia, al NW de Tessalònica.
Té força influències eslaves, sobretot búlgares
albanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada per uns quatre milions d’individus a Albània principalment, a Kosovo (on és llengua oficial) principalment, a Sèrbia i Montenegro, al N de Macedònia i en algunes regions de la Itàlia meridional italoalbanès
, especialment a Calàbria, Basilicata i Sicília, i en algunes regions de Grècia.
L’albanès consta de dos dialectes molt acostats, dividits pel riu Shkumbin al N el geg conreat literàriament, i al S el tosk base de l’albanès oficial d’ençà del 1945, separats pel parlar de transició de la zona d’Elbasan El desconeixement de l’albanès antic el primer text, en dialecte tosk , és del s XV i la influència grega, turca, eslava i llatina fan que sigui difícil d’establir-ne el grau de relació amb les altres llengües de la mateixa família Des del 1908 l’albanès se serveix de l’alfabet llatí