Resultats de la cerca

El cap del grup fou Eustasi de Sebaste i no pas el bisbe Macedoni Combatuts doctrinalment per Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, foren condemnats en el concili de Constantinoble 381

Instaurada per Basili I el Macedoni, que usurpà el tron a Miquel III l’Embriac, finí amb el regnat d’Isaac I Comnè

Fill de Demetri II, succeí el seu pare adoptiu Antígon II Dosó El 215 aC s’alià amb Anníbal durant la primera guerra macedònia 216-205 aC, combaté, amb èxit, contra els aliats de Roma, i entre el 203 aC i el 200 aC conquerí Tràcia i les ciutats gregues de la mar Egea Roma inicià llavors la segona guerra macedònia 200-197 aC, favorable de primer a Filip presa d’Abidos i setge d’Atenes però, en ésser derrotat per Quint Flamini a Cinocèfals 197 aC, hagué de cedir totes les seves possessions, llevat de Macedònia Des d’aleshores ajudà Roma, contra Nabis 195 aC, contra Antíoc III de Síria i contra…

Net d’Antígon Monòftalmos i fill de Demetri I Fundà una dinastia que es mantingué durant un segle en el domini de Macedònia Vencé Pirros de l’Epir quan tornava d’Itàlia També s’hagué de defensar d’una guerra organitzada per Ptolemeu II, que tenia por del poder que havia aconseguit Morí molt vell, després de portar a terme una gran obra cultural a Macedònia

Net de Demetri I, derrotà, cap al 263 aC, el rei Alexandre II d’Epir, el qual expulsà de Macedònia Poc temps després, a fi de protegir els petits tirans del Peloponès de la Lliga Aquea, combaté a Etòlia, aliada de la Lliga, que vencé a Filàcia 233 aC S'alià amb el rei Agró d’Illíria per combatre l’Epir, que amenaçava Macedònia però, vençut per una invasió dels dàrdans, morí poc temps després

Fill d’Antígon El 307 aC alliberà Atenes del poder de Cassandre Lluità després contra Ptolemeu, que derrotà a Xipre De retorn a Grècia, derrotà de nou Cassandre així alliberà els grecs dels macedonis i restaurà la Lliga de Corint, de la qual fou nomenat generalíssim 302 aC Reclamat pel seu pare, fou derrotat a Ipso pels altres diàdocs 301 aC A la mort de Cassandre, reconquerí la ciutat d’Atenes 294 aC i, poc temps després, Grècia i Macedònia Confià Grècia al seu fill Antígon i passà a conquerir a l’Àsia, però fou derrotat i empresonat per Seleuc 285 aC Morí a la presó

Fill d’Amintes III i germà de Perdiques III, el qual el nomenà tutor del seu fill Amintes IV Aprofitant la guerra social de Grècia 357-355 aC, estengué la dominació macedònia fins a la mar Egea presa d’Amfípolis, Pidna i Portidea i el 356 aC s’apoderà de les mines d’or tràcies del Pangeu Aquell mateix any 356 aC fou proclamat rei D’altra banda, la guerra contra els foceus 356-346 aC votada pel consell amfictiònic li permeté d’intervenir d’una manera directa en els afers grecs, i, bé que durament combatut per Demòstenes, aconseguí un gran èxit en prendre Olint, aliada d’Atenes, la qual signà…

Successor de Demetri II, continuà la política del seu oncle i derrotà definitivament Esparta, en la batalla de Sellàsia 222 aC Morí de sobte l’any següent

Aconseguí grans èxits contra els dardaneus 356 aC i en les primeres temptatives macedònies per la conquesta asiàtica 336 aC Acompanyà Alexandre el Gran a l’Índia i es destacà a les batalles de Granic 334 aC, Issos 333 aC i Gaugamela 331 aC Oposat al rei, i potser perquè participà amb el seu fill en la conjura contra aquest, fou fet assassinar

Fill d’Amintes III, després de l’assassinat del seu germà Alexandre II, obtingué el tron Cercà l’ajut dels atenesos, però, derrotats aquests a Mantinea 362 aC, reprengué la seva política contra Atenes i collaborà en la rebellió d’Amfípolis Estigué en relació amb els cercles platònics i tingué com a conseller Eufreu de Sició, deixeble del filòsof Morí en una expedició contra els illiris