Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
melanocràtic | melanocràtica
Geologia
Dit de la roca ígnia de coloració fosca pel predomini de minerals màfics.
tonalita
Mineralogia i petrografia
Diorita quarsífera, els principals components màfics de la qual són l’hornblenda i la biotita.
mesocràtic | mesocràtica
Geologia
Dit de la roca ígnia que té més o menys la mateixa quantitat de minerals foscs (màfics) i de minerals clars.
melanosoma
Geologia
Part melanocràtica d’una migmatita, rica en minerals màfics, i que correspon a la fracció residual no fosa resultant de la fusió parcial d’una roca preexistent.
traquita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica afanítica, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, composta per feldespats alcalins i un o més minerals màfics, principalment biotita i augita, que són els més freqüents.
És l’equivalent efusiu de la sienita Als Països Catalans hom pot trobar traquita als Pirineus Els turos traquítics són emprats com a ciment hidràulic
leucogranit
Mineralogia i petrografia
Terme que s’utilitza per a designar un granit de tonalitat clara, lligada a un contingut baix en minerals màfics (5%, o menys, de la composició modal de la roca).
Les roques ígnies de la Serralada Costanera catalana com a exemple de la geologia herciniana
Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…