Resultats de la cerca

Esglésies de la Magdalena i de San Pedro, gòtiques

Les activitats del sector primari són la pesca i la ramaderia Centre turístic i d’estiueig Església de Santa Maria Magdalena, al nucli antic

Destaquen el castell i el recinte emmurallat amb la porta del Crist, les esglésies de San Cosme, San Damián, Santa Eulalia i Santo Tomás, i l’Hospital i oratori de Santa Magdalena

Centre comercial Agricultura de regadiu i ramaderia Destaca l’església d’estil gòtico-mudèjar de la Magdalena s XV, l’ajuntament s XVI i el palau Conserva bona part del recinte emmurallat, així com les ruïnes del convent dels franciscans, fundat per Francisco Jiménez de Cisneros, originari del terme

Agricultura, ramaderia i explotació forestal El monestir de Santa Maria fou fundat el 952 i reconstruït el 1142 D’època romànica es conserven la capella de Magdalena i la sala capitular del monestir Les edificacions restants són dels s XVI i XVII A la parròquia d’A Ciadella s’ha excavat un campament romà

Situada 13 km al S de Madrid, forma part de la seva àrea metropolitana La seva població ha crescut molt ràpidament els últims vint anys el 1950 només en tenia uns 12 000 Nucli industrial, entre les indústries es destaquen les de construccions aeronàutiques, de tractors, de material elèctric, i l’alimentària Té una base militar aèria A l’església de la Magdalena, del s XVI, hi ha pintures d’Alonso Cano

Centre agrícola i ramader d’abast comarcal La ciutat conserva un recinte emmurallat del segle XVIII L’Ajuntament actual fou l’antic palau dels ducs de Cadoval Hi destaca també l’església de la Magdalena Objecte de litigi històric entre Espanya i Portugal, Olivença fou ocupat finalment per Espanya el 1801, durant la guerra de les Taronges En virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801, restà en poder d’Espanya El congrés de Viena del 1815, signat entre altres potències per Espanya i Portugal, reconegué els drets de Portugal sobre Olivença i…

Centre agrícola bleda-rave, patates, cereals i vinyes, té també indústries tèxtils, d’adoberia, de llumins Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713 Conquerida per Alfons I el Bataller 1118, fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella-Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV 1137 Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas Felip II hi convocà les corts de Tarassona 1592, per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’Aragó i els furs…

Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per Alfons III,…

És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan s XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega…