Resultats de la cerca

Entre el 1935 i el 1936 visqué a Catalunya, on feu d’entrenador del Club d’Escacs Barcelona i realitzà diverses exhibicions, classes magistrals i conferències arreu del país

Inicià els estudis de piano amb els seus pares i els continuà amb Konrad Pfeiffer a Ratisbona Atret aviat pel lied , amplià la seva formació en aquest sentit a la Hochschule für Musik de Munic amb Erik Werba i Helmut Deutsch Després de graduar-se el 1987, rebé lliçons magistrals d’Elisabeth Schwarzkopf i Dietrich Fischer-Dieskau El mateix any 1987 començà a impartir classes a la Hochschule für Musik, centre d’on el 1991 esdevingué cap del departament de lied A partir del 1998 ocupà el mateix càrrec a l’Escola Superior de Música Hans Eisler de Berlín Així mateix, ha treballat d’…

Normalment hom aplica aquest terme als medicaments d’ús casolà, que tenen una base vegetal i una activitat reduïda també és aplicable a altres mitjans, com ara banys, massatges, etc Hom oposa els remeis magistrals magistral als remeis oficinals oficinal

El 1942 entrà en la National Film Board del Canadà on realitzà diversos films de la sèrie “Chants populaires” Installat a Londres el 1956 fundà una productora de dibuixos animats i realitzà alguns films breus però magistrals, com The Apple 1961 i The Flying Man 1962 El 1968 dirigí Yellow Submarine

És un dels més remarcables del moviment simbolista De la seva obra poètica, plena de delicadesa i melangia, cal destacar La jeunesse blanche 1886 i Le miroir du ciel natal 1898 Conreà també la novella, amb magistrals descripcions de l’atmosfera de les petites ciutats flamenques del s XIX, com, per exemple, en Bruges-la-Morte 1892

Fou professor de mineralogia a Halle, de física a Breslau i de filosofia a Berlín Amic de Schelling i de Goethe, transmeté l’idealisme alemany a Dinamarca Més endavant fou representant d’una filosofia religiosa influïda per Luter De la seva narrativa, amb magistrals descripcions de la natura, cal destacar les Novellen 1837-38, setze volums

Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a Europa amb Nadia Boulanger i Madeleine Lipatti S’especialitzà en l’acompanyament de veus, particularment en el terreny del lied , i també dedicà una especial atenció a l’acompanyament de compositors de chanson francesa del segle XX Fou acompanyant, entre d’altres, de Jessye Norman, Nicolai Gedda, Elly Ameling o Jennie Tourrel Dirigí el Festival de Princeton i impartí lliçons magistrals d’acompanyament de lied arreu d’Europa i dels Estats Units

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Fou fundat el 1982 a Madrid pel pianista Luciano González Sarmiento, el violinista Joan Lluís Jordà i el violoncellista Dimitar Furnadjiev Aquest trio és una de les agrupacions cambrístiques més destacades del panorama musical espanyol Tot i que el seu repertori inclou les grans obres per a con junt de violí, violoncel i piano del Classicisme al segle XX, els seus components presten una atenció preferent a la divulgació de la música contemporània, i també són requerits en diverses institucions per a impartir classes magistrals de música de cambra

Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto…