Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
grauvaca
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària de color grisós, caracteritzada per l’abundància de minerals inestables, i fragments de roques dins una matriu argilosa.
La grandària del gra pot arribar a 2 mm, conté clorita, minerals argilosos, feldespats, miques i quars També pot tenir fragments de gra fi roques magmàtiques i esquists El ciment és abundant 20% Estan ben estratificades i són típiques del Paleozoic
amfibolita
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa composta per amfíbols (hornblenda) i plagiòclasis (andesina a labrador), en proporcions variables.
Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues
gneis
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca viada formada per metamorfisme regional.
Segons el seu origen, pot ésser paragneis , que deriva de roques sedimentàries i ortogneis , que deriva de roques magmàtiques Les vies són fosques i compostes per miques i/o amfíbols i bandes clares i granuloses formades per quars i feldespats El gra és de dimensions mitjanes o grosses
migmatita
Mineralogia i petrografia
Conjunt petrogràfic que, a escala d’aflorament i no de mostra aïllada, és una barreja de roques de tipus granític i gneis.
Són al límit entre les roques metamòrfiques catazonals i les roques magmàtiques, i llur gènesi és lligada a una fusió parcial oanatèxia d’una roca metamòrfica quarsofeldspàtica tal com un esquist o un gneis migmatita d’anatèxia, o bé de la injecció de magma en una roca metamòrfica al nivell d’aflorament migmatita d’injecció
carbonatita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que conté més del 50% de minerals de carbonat, generalment calcita, dolomita o siderita.
Pot presentar-se en forma de colades de lava o de dipòsits piroclàstics, i també en petites intrusions subvolcàniques de tipus dic Les carbonatites es donen en províncies magmàtiques alcalines, associades a sistemes de rift continentals Poden contenir una gran varietat de dipòsits minerals d’interès econòmic, com ara d’apatita, magnetita, coure i terres rares
augita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de magnesi i de calci, (Ca,Mg,Fe,Fe+3,Ti,Al)2(Si,Al)2O6, del grup dels piroxens.
Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica, i el dels que…
màfic | màfica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques magmàtiques en les quals predominen minerals rics en ferro i magnesi.
fanerític | fanerítica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques, principalment magmàtiques, els cristalls de les quals poden ésser reconeguts a ull nu.
metamorfisme
Mineralogia i petrografia
Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química (metasomatisme) de les roques provocada per l’acció d’agents externs.
Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1 000°C, i té l’origen en el gradient…