Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Salvador Noguera
Música
Compositor.
Era sacerdot Fou mestre de capella del Collegi del Corpus Christi Deixà una àmplia producció religiosa, que comprèn misses, magníficats, motets, villancicos , etc, sovint per a solistes, cor i orquestra
Rafael Comte
Música
Compositor.
Germà de Pere Antoni Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sotsmestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794 La seva producció comprèn 80 obres misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magníficats i villancicos
Manuel Comeres
Música
Compositor.
Sacerdot Fou mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant 1723-62, com a successor d’Isidre Escorihuela Autor de música religiosa per a cor amb instruments Laetatus sum 1733, Credidi 1737, una missa a quatre veus, dos magníficats, el responsori Domine secundum , a quatre veus alternant amb fragments monòdics 1747, salms i villancicos
Francesc Morera i Cots
Música
Músic.
Estudià amb Pere Rabassa i fou tiple de la catedral de València 1741-47 Organista de l’església del Patriarca, de València, i de la parroquial de Castelló de la Plana, fou mestre de capella de les seus de Conca 1758-68 i València 1768-93 Deixà música religiosa hom en conserva uns tres-cents villancicos , misses, magníficats, himnes i una Salve , molts amb acompanyament instrumental
Pedro de Pastrana
Música
Compositor.
Després d’haver actuat com a cantor a la capella de Ferran II de Catalunya-Aragó i més tard 1527-34 de Carles V, el 1535 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc de Calàbria, a València, i abat del monestir cistercenc de Sant Bernat A partir del 1547 fou mestre de capella del futur Felip II de Castella És autor de magníficats, motets i villancicos
Vicent Crevea i Cortès
Música
Compositor.
Estudià amb PPérez i Gascón orgue i composició i fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant del 1844 al 1855, any que renuncià el càrrec Hom en conserva una Missa en fa major, dos misereres a quatre i a vuit veus amb gran orquestra, dos magníficats a cinc veus amb violins i orgue, el motet Memento , dos Dixit Dominus a quatre i cinc veus i orgue, etc Compongué també música per a piano i per a cant i piano
Antoni Lliteres i Carrión
Música
Músic.
Fou baix de viola de la Capilla Real de Madrid, a partir del 1693 Juntament amb José de Nebra, reorganitzà la Capilla Real després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori Escriví tres misses, catorze salms, vuit magníficats a vuit veus, les òperes Júpiter y Danae 1700, Los elementos i Dido y Eneas i les sarsueles Coronis i Acis y Galatea 1702 És autor de deu Cantadas humanas Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà
Lluís Serra
Música
Músic.
Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1699-1715 i de l’església d’El Pilar de Saragossa 1715-45, de la qual fou també racioner Hom n'ha conservat nombrosos magníficats, una Salve Regina , etc, a diferents veus, els salms Beatus vir, Domine ad adjuvandum, Dixit Dominus, Laetatus sum i d’altres, alguns motets, un solo i un duo Moltes d’aquestes obres són per a veus i acompanyament instrumental a vegades baix continu També deixà publicat un volum de Villancicos 1634 És considerat un dels millors compositors hispànics de l’època barroca
pànic moral
Sociologia
Situació de neguit social provocat per l’atenció excessiva i desmesurada que els mitjans de comunicació sensacionalistes posen sobre alguns delictes relativament trivials, protagonitzats, sovint, per joves i adolescents.
La relativa trivialitat d’aquests delictes s’explica tant en termes de la naturalesa de l’ofensa com pel nombre de persones implicades L’expressió fou encunyada per SCohen l’any 1972 A la Gran Bretanya, per exemple, alguns actes de vandalisme de certs joves foren magnificats i considerats sovint com a característics de la ‘joventut violenta’ i viscuts com una amenaça per a l’ordre moral de la societat La reacció de la policia i els dirigents locals davant aquests actes vandàlics fou molt acusada i provocà la petició de penes molt severes contra els delictes i de sistemes repressius molt més…
Manuel Espona
Música
Músic.
Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat
,