Resultats de la cerca

Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme 1871, Étude clinique sur la paralysie générale 1873, Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement 1873, Recherches sur les centres nerveux 1876, Leçons cliniques sur l’épilepsie 1882 i Leçons cliniques sur les maladies mentales 1887 Era membre de l’Académie de Médecine 1915

Estudià medicina a València i fou un dels primers defensors del positivisme en els ambients universitaris valencians 1872 El fet d’ésser un dels dirigents de les Joventuts Republicanes Valencianes l’obligà a acabar la carrera a Madrid, on es vinculà amb la naixent Institución Libre de Enseñanza S'estigué uns quants anys a París 1880-85, on treballà amb Ranvier, Charcot i Magnan, entre d’altres, i fou l’introductor de la neurohistologia i de la psicologia experimental a l’Estat espanyol Fou un dels mestres de Santiago Ramón y Cajal i un impulsor destacat de l’Asociación Española…

Desenvolupada històricament en el marc de la medicina, fins al punt que —en certs llocs, com la Gran Bretanya— és coneguda també amb el nom de psicologia mèdica i sovint —com s’esdevé encara en molts països occidentals— el seu exercici requereix el títol de metge, la psiquiatria ha anat diversificant els seus mètodes, a mesura que les malalties de què s’ocupa han estat més específicament conegudes, i actualment és difícil de distingir-la d’altres tècniques curatives més estrictament psicològiques L’estudi de la patologia psíquica començà pròpiament al segle XVI, amb les aportacions dels…