Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
electret
Electroacústica
Micròfon de condensador, de petites dimensions, constituït per un diafragma format per una làmina de plàstic on hom ha dipositat una capa d’or o d’alumini.
A causa de llur petitesa uns 6 per 6 mm, els electrets presenten diverses aplicacions, com a magnetòfons, aparells de sordesa, etc
preamplificador
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Amplificador previ disposat abans de l’amplificador pròpiament dit.
En les installacions de reproducció de so, serveix per a amplificar els senyals dels micròfons, càpsules fonocaptores, magnetòfons, lectures de disc compacte, etc, abans d’entrar a l'amplificador de potència Sol incloure l’equalitzador i, en molts casos, els controls de balanç, de to i de volum
Fürth
Ciutat
Ciutat del nord de Baviera, Alemanya, 4 km al NW de Nuremberg.
És una ciutat industrial, al punt d’aiguabarreig entre els rius Pegnitz i Rednitz, que s’uneixen i formen el Regnitz Limita a l’est amb el Ludwigskanal Fàbriques de joguines, maquinària, miralls, equipament elèctric i electrònic aparells de ràdio, televisió, magnetòfons, indústria tèxtil, cervesera, química, instruments òptics i de precisió, mobles La línia ferroviària Nuremberg-Fürth fou la primera d’Alemanya 1835 L’edifici de l’ajuntament 1840-50 és d’estil florentí Hi passen també les línies Frankfurt-Passau i Munic-Berlín
mesclador
© X. Pintanel
Electrònica i informàtica
Circuit o dispositiu capaç de superposar dos senyals elèctrics o més i obtenir-ne un senyal equivalent a la suma o una combinació d’ells, el qual després és amplificat.
Posseeix diverses entrades i una sortida comuna, i sovint permet la regulació independent i a voluntat de l’amplitud de cadascuna d’elles Els mescladors són emprats correntment en electroacústica a l’entrada dels amplificadors d’àudio a fi de mesclar senyals procedents de micròfons, tocadiscs, magnetòfons, sintonitzadors, etc, en televisió per a combinar senyals de diverses cambres, etc En els receptors superheterodins de ràdio, el mesclador és l’element destinat a combinar el senyal d’entrada amb un senyal generat localment, a fi de produir la freqüència intermèdia
magnetòfon
© Fototeca.cat
Electroacústica
Música
Aparell d’enregistrament magnètic de sons, basat en la imantació permanent d’un suport adequat, generalment una cinta magnètica.
Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…
sonorització
Cinematografia
Tècnica consistent a incorporar el so a una pel·lícula cinematogràfica.
Per a aquest fi, la pellícula duu una banda sonora on són enregistrats els diferents sons diàlegs, música i sorolls o efectes especials mitjançant una pista o unes quantes En el cinema sonor, hom empra, per a l’enregistrament del so, generalment el sistema òptic, però en certs casos és utilitzat bastant el sistema magnètic cinematografia, per a la qual cosa la pellícula duu incorporada una pista magnètica, adherida o bé disposada al damunt d’aquella, a un costat del quadre de la imatge L’auditori destinat a efectuar la sonorització ha d’ésser condicionat i adequat acústicament i equipat amb…
cap magnètic
Electroacústica
Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.
El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites, conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a fi que…
micròfon
© f
Electroacústica
Transductor electroacústic que té per missió de transformar les ones acústiques (corresponents a la vibració de partícules d’aire) en ones elèctriques.
El micròfon fou ideat per David Hughes, i els primers tipus destinats a transmetre la paraula foren construïts per Elisha Gray i Graham Bell La forma del senyal elèctric obtingut ha d’ésser exactament igual a la forma d’ona d’energia acústica, però aquesta condició no és fàcil d’obtenir, perquè la mateixa presència del micròfon deforma l’ona que hi hauria si aquesta no hi fos A més, la velocitat del so no és la mateixa a l’aire que dins la membrana que rep l’energia, i això fa que s’hi produeixin vibracions paràsites Segons llur resposta en funció de la direcció de les ones acústiques, els…
cinta magnètica
Electroacústica
Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació (so, imatge, o qualsevol tipus d’informació codificada), que constitueix el suport on és fixada aquesta informació.
És composta d’una base de sustentació, o cos, i d’una emulsió magnètica on és fet pròpiament l’enregistrament La base pot ésser d’acetat de cellulosa o bé de polièster, policlorur de vinil, Mylar , etc L’acetat de cellulosa és higroscòpic i amb el temps es pot deformar, mentre que el polièster, no L’emulsió magnètica, que inicialment era sempre d’òxid de ferro gamma vermell Fe 2 O 3 , ha passat a ésser d’altres substàncies els nous pigments més utilitzats per a àudio són el diòxid de crom CrO 2 , el ferro cobalt format per cristalls de Fe 2 O 3 dopats amb cobalt i finalment el format per…
pila
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…