Resultats de la cerca

Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància , llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració el messianisme de Jesús és reconegut pels humils pastors i pels pagans mags, no pas pel judaisme oficial Herodes i sacerdots La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do —or, encens i mirra—, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou…

Entre els perses, els mags constituïen un grup a part eren coneguts pel seu saber religiós i pels seus dots d’astròlegs i d’endevinadors L’evangeli de Mateu parla d’uns mags, procedents d’Orient, que adoraren Jesús infant Reis d’Orient

Fill de Sapor III, menà una política intelligent per desfer-se del poder dels mags i parà la persecució contra els cristians, la qual cosa li valgué d’ésser anomenat bazāgar ‘el pecador’ pels mags i d’ésser lloat pels cristians Lluità enèrgicament contra la noblesa, i visqué en pau amb l’imperi Romà Sembla que fou assassinat a Khorāsān, i fou succeït per Bahrām V, un dels seus fills

La més antiga i més important és l' Auto de los Reyes Magos Reis Mags, datat entre els ss XII i XIII A partir del s XVI al qual pertanyen les 96 peces rudimentàries, contingudes al codi d' Autos viejos , totes elles de tema religiós i destinades, sembla, a ésser representades a l’església l' auto es contaminà amb el misteri del Corpus Christi i donà lloc a l' acte sacramental

Originàriament d’un caràcter dualista i molt propera a les religions índies, fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre, el qual establí Ahura Mazdā Ormazd com a déu suprem i fonamentà la religió en una saviesa moral Posteriorment esdevingué ritualista, sota l’influx dels mags medes, els quals codificaren, en temps dels arsàcides i els sassànides, els ensenyaments de Zoroastre i hi afegiren elements jueus i budistes recopilació dels Avesta antic i recent aquest sincretisme afeblí el monoteisme zoroàstric el príncep del mal, Ahrimān Angra Mainyu, s’erigí…

Iniciada als segles XVI i XVII, l’Associació Mundial de la Sagrada Família 1861 li donà un gran impuls Celebrada, primer, el diumenge infraoctava de l’Epifania, passà després al diumenge dins la vuitada de Nadal A aquesta advocació fou dedicada l’obra més ambiciosa de Gaudí, basílica de la Sagrada Família En pintura, el tema iconogràfic de la Sagrada Família és inclòs dins altres temes, com el naixement, la fugida a Egipte, l’adoració dels Reis Mags, etc

Present en les religions i cultures més antigues a la religió vèdica, a l’epopeia babilònica de Gilgameš, a Egipte i a Grècia, la veritable oniromància pressuposa que els somnis tenen un llenguatge no comprensible per a tothom i que, per tant, reclamen la interpretació de personatges especialitzats i competents els endevins babilonis, els mags perses, etc A l’antiguitat, fou conreada d’una manera ocasional, però tendí a desenvolupar-se i constituir-se d’una manera sistemàtica, pseudocientífica com ho proven diverses obres hellenístiques, i així encara perviu en les supersticions…

D’origen oriental, commemora la manifestació de Crist Les interferències amb la festa de Nadal d’origen occidental i del mateix segle IV donaren a l’Epifania un sentit diferent a l’Orient i a l’Occident Aquí li fou aplicat, desplaçat del Nadal, el caràcter de manifestació de Crist als mags A l’Orient, per contra, hi ha estat sempre commemorada la manifestació de la divinitat de Crist al moment del seu baptisme Això respon a una cristianització, a Egipte i Aràbia, de les festes del solstici d’hivern, el sis de gener a Roma s’esdevingué el mateix amb el Nadal, el 25 de desembre,…

Procedent del Sinterklaas ‘Sant Nicolau’ holandès, passà al s XVII a les colònies nord-americanes formades per holandesos, i amb el temps la forma anglicitzada del nom esdevingué ‘Santa Claus’, pel qual és també conegut Ja amb la indumentària i l’aspecte característics actuals on predominen elements del folklore escandinau i lapó passà a Europa Als Països Catalans es popularitzà a la segona meitat del s XX, i el nom prové d’una adaptació de la forma francesa És una figura que s’afegeix a la tradició autòctona dels Reis Mags , i de vegades la desplaça