Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
mainada
Conjunt de criatures, d’infants.
La Mainada
Setmanari
Setmanari infantil il·lustrat, publicat a Barcelona del 10 de juny de 1921 al 23 de novembre de 1923.
En sortiren 129 números Era editat i dirigit per Avellí Artís n'era redactor en cap Joan Laguia i Lliteras Publicà texts dels millors escriptors de l’època, com contes de JCarner i CRiba, Els nens de la meva escala , de JSalvat-Papasseit, unes pàgines d’història de Catalunya de Rovira i Virgili i contes d’Andersen, dibuixats per Joan d’Ivori, un dels principals illustradors de la revista juntament amb Lola Anglada i, els darrers temps, J Obiols Fou suprimida per la Dictadura
Plançons
Publicacions periòdiques
Revista desenal, dedicada als infants, publicada a Barcelona des del 10 de febrer al 3 d’octubre de 1933.
Dirigida per Narcís Masó i Valentí, fou un intent seriós d’educar i divertir la mainada Hi collaboraren Ferran de Sagarra, Aureli Capmany i Rafael Tasis, amb els dibuixants D’Ivori, Serra Massana, Montserrat Cirici i d’altres
Lluís Gonzaga Pla i Cargol
Literatura
Escriptor, germà de Joaquim.
Residí a l’Argentina i collaborà en La Ilustració Catalana , La Mainada , Canigó , etc Publicà els poemes Athenea 1915 i la novelleta El bruc sagrat , les meditacions Breviario para o espirito Brasil 1937, les proses Horas serenas 1946 i l’antologia escolar Garba 1925
pescallar
Pesca
Entretenir-se, la mainada, a pescar amb ormeigs simples, rudimentaris.
Miquel Solé i Boÿls
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Autodidacte S'inicià a La Sardana 1921 i collaborà a diverses publicacions, com La Mainada , L’Estevet , L’Esquella de la Torratxa i Papitu Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboyls
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
Eduard Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià dret i filosofia i lletres Escriví a Las Provincias , Pàtria Nova , La Veu de Catalunya , València Nova , La Mainada , etc Fou un destacat inspirador del valencianisme i polemista polític Publicà Síntesi de criteri valencianista 1918, L’arxiu municipal 1919, La casa de la generalitat del regne de València 1920, La indústria valenciana de la seda 1933 i els records Vida d’infant 1921, a part un estudi sobre Cuatro industrias de abolengo , dins les memòries de la Cambra de Comerç de València