Resultats de la cerca
Es mostren 3854 resultats
marca mínima
Esport
Resultat mínim que ha d’acreditar un participant per tal de poder prendre part en determinades competicions esportives i que ha estat fixat per la federació corresponent.
Francesc Marca
Historiografia
Historiador.
Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde Residí molt de temps al collegi de Sant Bonaventura de Barcelona És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 1764 i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde en deixà una còpia a Barcelona
Joan Marca
Rem
Remer.
Fou un dels pioners del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diferents títols en outrigger de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1928, 1929, 1930 i de Catalunya 1930 en outrigger de vuit amb timoner fou campió d’Espanya 1929, 1930, 1935, 1944 i de Catalunya 1929, 1930, i en iols de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1929, de Catalunya 1930 i competí en l’Europeu 1930
Francesc Marca
Historiografia catalana
Cronista.
Franciscà, després de ser nomenat cronista provincial de l’orde, el 1743, continuà la història dels franciscans a Catalunya iniciada pel pare Jaume Coll La seva tasca culminà amb la Chrònica Seráfica de la Santa Provincia de Cataluña de la Regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco , publicada a Barcelona l’any 1764 a la impremta del pares carmelitans descalços Modernament, se n’ha fet una edició facsímil Madrid 1987 amb un estudi introductori de J Martí
comtat de la Marca
Història
Territori de l’extrem nord de l’Aquitània i, dins aquesta, del Llemosí, limitant al nord amb el Berry, a l’est amb l’Alvèrnia, a l’oest amb el Poitou i el comtat d’Angulema i al sud amb el Llemosí pròpiament dit.
Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena
imatge de marca
Economia
Representació mental d’un conjunt d’idees, creences i impressions, reals o psicològiques, que el consumidor atribueix a una marca determinada per satisfer els seus desitjos o necessitats.
Una bona imatge de marca assegura a l’empresa l’existència d’una clientela estable al llarg del temps
joc de marca
Comunicació
Videojoc produït o promogut per una marca en què l'escena està protagonitzada per aquesta marca.
Pèire de Marca
Historiografia catalana
Polític, eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…
reconstrucció de marca
Màrqueting
Activitat de màrqueting orientada a donar una nova identitat a un producte o a un servei.
Comporta, a més de canvis en el nom de la marca i en el disseny del logotip, canvis en tota l’estratègia de màrqueting i de comunicació
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del s XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges