Resultats de la cerca

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…

El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…

És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de trapencs Vista aèria…

El bosc cobreix una bona part del territori suredes, alzinars i matolls L’agricultura és poc important 60 ha 9 ha d’arbres fruiters 8 de les quals de cirerers i 8 ha de vinya 36 ha de prats i farratge són la base de la ramaderia 55 caps de bestiar oví i 42 de cabrum El poble és situat a 603 m alt, al N del terme, a la carena que separa les aigües del riu Ample i del torrent del Teixó L’església parroquial Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la feu construir l’any 1141 hom hi venera una marededeu romànica i conserva una pica baptismal gòtica…

Situació Talla de la marededeu, vista frontalment de tres quarts, recentment restaurada Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C Aymerich L’església de Sant Feliu és en un extrem del poble De Sarroca de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Sarroca de Bellera és enfilat damunt un contrafort de la serra que culmina al pui de Far, a la riba esquerra del riu de Sarroca S’accedeix al poble per la carretera comarcal 144 del Pont de Suert a la Pobla de Segur CPO Història No hi ha notícies històriques referents a aquesta església anteriors al 1300 L’església…

Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge Massachusetts, segons una fotografia del 1907 Arxiu Mas D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R Bastardes 1980b, pàg 125, només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge Massachusetts des de l’any 1925 ob cit, pàg 126 La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll clixé núm C-1 300 de l’Arxiu Mas En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que…

El terme de Montalbà, situat a migdia del municipi de Vilagrassa, és documentat des de l’any 1080 Aquest indret era presidit per un castell, avui desaparegut, dins el terme del qual es fundà una església, que es degué bastir contemporàniament a la fortalesa o bé poc després Tanmateix, no tingué mai la consideració de parròquia, ja que no s’esmenta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En l’actualitat, a tocar del setial on s’aixecava el castell de Montalbà, encara es poden veure les escasses ruïnes de la capella de Santa Maria de Montalbà S’hi havia…

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…

Situació Vista des de llevant dels absis consolidats de l’antiga església del castell ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes de l’església són situades dins l’àmbit del castell, vers la banda sud-occidental FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 Història Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Claramunt, dins de les muralles del castell Inicialment fou la parròquia de tot el terme, posteriorment s’independitzaren moltes de les seves esglésies sufragànies Fins i tot ella mateixa deixà de tenir culte i les funcions parroquials es traslladaren a un altre lloc on s’havia…

El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme, dalt d’un…