Fons d’art romànic del Museu Maricel (Sitges)

El museu

El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo. Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges (erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV), encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador. L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una col·lecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers, mobiliari, objectes decoratius i pintures. Segons sembla, però, l’any 1921 Deering portà una gran part de les obres d’art als Estats Units, i el Museu Maricel restà buit. L’any 1936 l’edifici fou llogat per l’ajuntament de Sitges per tal d’instal·lar-hi la col·lecció Plandiura, una col·lecció de miniatures navals i altres peces. Més tard, les dependències de l’antic hospital foren adquirides per la Diputació de Barcelona per tal d’instal·lar-hi la col·lecció d’antiguitats llegada pel ginecòleg Jesús Pérez Rosales, que fou inaugurada el 1970.

Columna en forma d’espiral i capitell de tipus califal (núm. inv. 88, Maricel) de dimensions inferiors a les habituals en aquest tipus d’elements quan formen part de la fàbrica d’un edifici.

ECSA - Rambol

A continuació exposem una relació de les peces conservades en aquest Museu i considerades d’època romànica. Cal assenyalar que les dades, indicades abans de la descripció de cada peça, han estat extretes gairebé totes de les fitxes de l’inventari del Museu i que algunes de les peces han estat incloses per la datació que consta en aquest inventari, encara que nosaltres les considerem més tardanes. (LCV)

Columna espiralada i capitell califal

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: estil califal
  • Mides: 125 × 20 cm
  • Núm. d’inventari 88; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Capitell amb decoració de tipus vegetal: fulles de perfil retallat que revesteixen tot el tambor i motius d’entrellaços, sota el que foren els daus —avui perduts—, que recorden molt llunyanament els caràcters cúfics. És sostingut per una columna espiralada d’escasses proporcions. (LCV-MAVG)

Capitells califals

  • Procedència: Andalusia occidental
  • Datació: segle X
  • Mides: 37 × 30 cm
  • Inventari: núms. 298 i 299; sala IV, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Capitells de tipus califal (núms. inv. 298 i 299, respectivament, Maricel), amb decoració de relleus vegetals realitzats amb trepant.

ECSA - Rambol

Capitells amb decoració d’atauric que cobreix tota l’estructura, tant el tambor com els angles, els quals presenten perfil de volutes. Els motius que configuren el treball d’atauric són derivats dels vegetals, amb un tractament gairebé geomètric. El tambor pròpiament es divideix en tres registres imaginaris, definits els dos inferiors per fulles d’acant, amb els extrems doblegats, i el superior per les volutes. També formen part d’aquest complex decoratiu algunes rosetes. (LCV-MAVG)

Pica baptismal

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XII
  • Mides: 79 cm d’alçària (sense el peu) × 58,5 cm de diàmetre × 28 cm de fons del vas
  • Inventari: núm. 548; sala III, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Pica baptismal d’estructura troncocònica, amb decoració de relleu que ocupa la vora del vas i una franja superior. L’exterior del vas és ornat amb motius geomètrics incisos habituals dins el repertori medieval. Sembla de factura tardana i actualment és sostinguda per un peu modern. (LCV-MAVG)

Pica beneitera

Pica beneitera (sense núm. inv., Maricel) conformada com si es tractés d’un piiar, amb quatre capitells que fan de vas i quatre columnetes adossades.

ECSA - Rambol

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: romànic (?)
  • Mides: 54,5 cm d’alçària × 31 cm de diàmetre × 15,5 cm de fons del vas
  • Inventari: no consta cap núm.; sala III, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Pica beneitera estructuralment concebuda com si es tractés d’una pilastra, amb quatre columnes semicirculars adossades als angles i coronades per quatre capitells. Aquestes mostren una decoració de tipus vegetal, amb fulles de palma separades per bandes verticals al centre i als angles de cada una de les cares de la pica. (LCV-MAVG)

Fragment de pintura mural

  • Procedència: Santa Maria de Cap d’Aran (a la fitxa consta, erròniament, procedent de Sant Esteve de Tredòs) (Vall d’Aran)
  • Datació: segle XII
  • Mides: 285 × 225 cm
  • Inventari: núm. 183; sala III, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Fragment de pintura mural del Maricel que, juntament amb altres fragments conservats al museu The Cloisters de Nova York, decorava l’interior de Santa Maria de Cap d’Aran.

ECSA - Rambol

Figura de Crist en majestat, sedent, que ocupava la volta preabsidal de la capçalera de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran. de la figura només es conserva original: la banda baixa, de la cintura als peus, i la part corresponent de l’aurèola circular. La resta fou totalment completada per Josep Bardolet. Obra del cercle del Mestre de Pedret, la seva procedència fou indicada el 1973 per Joan Ainaud i precisada més concretament, pel que fa al Pantocràtor, per Josep Sarrate Forga el 1974 (El Arte románico en el Cap d’Aran. Lleida 1975). La procedència de Sant Esteve de Tredòs, consignada en el volum de la Vall d’Aran de la Catalunya Romànica i a l’inventari del mateix museu, és una errada. (JAL)

Fragment de pintura mural

  • Procedència: la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
  • Datació: segle XIII
  • Mides: 129 × 72 cm
  • Inventari: núm. 190; sala III, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Fragment de decoració mural, col·locat sobre un plafó, que mostra la representació d’un sant bisbe que beneeix un personatge. Sota d’ambdós personatges hi ha restes d’una inscripció. Sembla d’estil tardà, a cavall entre les darreres reminiscències romàniques i l’inici del nou estil gòtic. En el volum dedicat a l’Alt Urgell s’hi inclourà un estudi més extens. (LCV)

Marededeu

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 60 cm d’alçària
  • Inventari: núm. 52; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta que representa la Verge amb el Nen assegut sobre el genoll esquerre. Duu túnica i mantell i és coronada. Les ondulacions que mostra el vel curt que li cobreix el cap, la túnica ajustada al cos, marcant l’anatomia, i el mantell, vorejant el braç dret, són trets estilístics propis dels primers moments del període gòtic. (CCP-MAVP)

Marededeu

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 78 × 28 × 17 cm
  • Inventari: núm. 57; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu asseguda sobre un tron portant el Nen sobre el genoll esquerre. Tot i que ha estat datada als segles XII i XIII, sembla que respon malgrat la seva tosquedat a un tipus propi del segle XIV, amb les faccions del rostre més pròximes a l’estil gòtic que no al romànic. (CCP-MAVG)

Marededeu

Talla de fusta amb restes de policromia d’una marededéu, catalogada amb el núm. 65 de l’inventari del Maricel i datada dels segles XII-XIII.

ECSA - Rambol

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 81 × 33 cm
  • Inventari: núm. 65; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Imatge que representa la Mare de Déu tallada en fusta policromada. El seu estat de conservació és relativament bo, encara que li manquen les dues mans, la corona i la figura del Nen, que seia al mig de la seva falda. És tallada en un sol bloc de fusta, de manera completament plana en la part posterior. La Mare seu en un cofre encoixinat, de proporcions rectangulars i motllurat en els extrems. Té el rostre oval i retallat en la part superior per un solc pla, on devia anar encaixada la corona, avui perduda. Duu una toca curta recollida per davant que li cobreix les orelles i que presenta petits plecs treballats tan finament que són gairebé inapreciables. Vesteix túnica de coll alt, llarga fins als peus, amb tres plecs doblegats a banda i banda de les cames i un de doble al mig, entre les sabates punxegudes. El mantell és obert de davant, cau, contornejant els braços amb un plec ampli, i llisca per la falda fins a mitja cama, i dibuixa dos plecs en forma d’U per sota el genoll.

El tractament de la roba i la disposició dels plecs mostren una labor acurada, d’un cert realisme, però sense perdre l’esquema de composició simètrica. El resultat és un equilibri de les formes, que s’accentua amb les proporcions, ben aconseguides, entre el cos i les cames que, amb els genolls molt marcats, s’inclinen al damunt d’un marxapeu quadrangular. Tot plegat, li dona un aire serè i majestuós que reforça el hieratisme sense caure en l’excessiva rigidesa.

La policromia, rica en dibuixos i detalls, decora clarament la peça. La túnica presenta unes fines ratlles vemelles dibuixades, amb diversos llaços, mentre que els baixos són decorats amb formes romboïdals en or damunt un fons blau fosc. El mantell és estampat amb petites flors daurades enllaçades per tiges ondulants. En el cofre hi ha dibuixada una sanefa blanca, amb motius vegetals, i en el coixí, en vermell damunt de fons blanc, un brodat de característiques similars. Predomina en tota la talla l’ús del blanc i el vermell terrós, accentuat pel bol, visible en les zones on l’or és gastat, que li dona una uniformitat cromàtica gens estrident. L’expressió del rostre també es deu a la policromia. La cara és poc treballada quant a la talla, amb un nas angulos i rectilini, la boca incisa i el ulls dibuixats, més que esculpits, amb fines línies de color negre, com les celles i els cabells del front.

És difícil trobar a aquesta imatge uns paral·lels clars dins la geografia catalana. Per la seva rigidesa i simetria, com per les acurades proporcions i un cert realisme en la tècnica d’execució, podria fer pensar en un mo del avançat, derivat de talles com la marededéu de la catedral de Girona (Tresor de la Catedral de Girona, núm. inv. 10). Però el decorativisme visible en tota la talla i el tipus de roba l’apropen més a exemples forans, potser del nord de la península.

Pel que fa a la datació de la talla, malgrat que se sol datar als segles XI i XII, cal resituar-la en un moment indeterminat del XIII, si s’ha de jutjar per la presència del cofre, l’estampat de les robes i el resultat final d’un elevat refinament. (CCP)

Marededeu

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 87 × 24 × 15,5 cm
  • Inventari: núm. 78; sala II, col·lecció J. Pérez Rosales

Imatge que representa la Mare de Déu amb el Fill assegut sobre el genoll esquerre. Ambdues figures porten túnica i mantell i denoten una certa voluntat d’estilització del cos, allargat mitjançant la cintura baixa. Aquests trets, juntament amb el tipus de roba i el fet que la Mare porta la bola a la mà esquerra com un atribut, fan considerar que aquesta marededéu és d’estil gòtic. (CCP-MAVG)

Marededeu

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 53 × 20 cm
  • Inventari: núm. 101; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de la Verge amb el Nen, dret sobre el genoll esquerre de la Mare. Aquesta porta túnica i mantell i és coronada. L’interès per reflectir l’anatomia en la Mare, mitjançant l’ajustament de la túnica al cos, com la disposició dels plecs en el mantell són trets característics de moltes talles datables entre el final del segle XIII i el començament del XIV. La posició del Fill dret damunt el genoll de la Mare reforça aquesta idea. (CCP-MAVG)

Marededeu

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XII
  • Mides: 54 × 18 cm
  • Inventari: núm. 103; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta policromada que representa la Verge sostenint el Nen damunt el genoll esquerre. Ambdós porten túnica i mantell, la Mare duu corona i el Fill pren l’actitud de beneir amb la mà dreta i mostra els Evangelis amb l’esquerra. És una talla de factura molt popular. La corba del mantell i sobretot la relació entre Mare i Fill, evidenciada tot i que de manera poc apreciable en el joc de les mans de tots dos, permetrien situar-la al final del segle XIII. (CCP-MAVG)

Marededeu

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 71 × 27 cm
  • Inventari: núm. 109; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de la Mare de Déu sostenint el Nen sobre el genoll esquerre. La Verge és asseguda en un tron i duu túnica i mantell, però no porta corona, i el Nen seu a la falda de la Mare. En conjunt, la talla segueix fórmules pròpies del romànic pel que fa a la iconografia i la composició. Caldria, però, situar-la en un moment tardà, del final del segle XIII o el principi del XIV, per les seves formes que, tot i ésser tosques, mostren una voluntat d’humanització sobretot en el cas de la Mare. (CCP-MAVG)

Marededeu

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 77 × 32 × 14 cm
  • Inventari: núm. 115; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta amb restes de policromia que representa la Mare de Déu asseguda en un tron sostenint el Nen sobre el genoll esquerre. Duu túnica, mantell i corona. Ambdues figures semblen d’estil gòtic, tant per la forma dels rostres com pel tipus de roba i l’ampul·lositat de les formes que adopten. (CCP-MAVG)

Apòstol

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 65 cm alçària
  • Inventari: núm. 52; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta policromada que representa la figura d’un apòstol que mostra el llibre dels Evangelis. Duu túnica i mantell, resta dret i és sostingut per un pedestal. (LCV-MAVG)

Santa Llúcia

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 53 cm d’alçària
  • Inventari: núm. 53; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta policromada que representa una figura dreta, que sosté un objecte a cada mà (el de la dreta s’ha perdut). Sembla una obra tardana, més pròpia de l’estil gòtic que no pas del romànic. (LCV-MAVG)

Apòstol

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 75 × 25 cm
  • Inventari: núm. 58; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta policromada que representa la figura d’un apòstol dret sostenint el llibre. La factura és molt barroera i respon a un gust popular, cosa que fa pensar que es tracta d’una peça tardana. (LCV-MAVG)

Talla d’un sant (?)

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 63 × 19 cm
  • Inventari: núm. 66; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta amb restes de policromia que representa la figura d’un home barbat, el qual sosté un objecte amb la mà esquerra alhora que li tapa la dreta. No ha estat identificat el personatge que representa. Sembla, però, de factura tardana, posterior al període romànic. (LCV-MAVG)

Sacerdot

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 65 × 18 cm
  • Inventari: núm. 67; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta policromada que representa la figura d’un sacerdot o, més ben dit, d’un acòlit, vestit amb la indumentària pròpia. Sembla una talla plenament gòtica, corresponent segurament al segle XIV o més tard. (LCV-MAVG)

Santa Bàrbara

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 41 × 12 cm
  • Inventari: núm. 68; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta policromada que representa la figura de santa Bàrbara, ben identificada amb la torre que subjecta a la mà esquerra. És una figura força interessant però de factura tardana, no anterior, pensem, al període gòtic. (LCV-MAVG)

Santa Llúcia

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segles XII-XIII
  • Mides: 46 × 17 cm
  • Inventari: núm. 70; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Talla de fusta policromada que representa una figura femenina dempeus que sosté una copa amb la mà dreta i un llibre amb l’esquerra. Duu túnica i mantell i sembla coronada. És una obra força barroera de factura tardana, probablement no anterior a l’època gòtica. (LCV-MAVG)

Braser

  • Procedència: desconeguda
  • Datació: segle XII
  • Mides: 33 × 38 × 20 cm
  • Inventari: núm. 159; sala II, col·lecció Dr. J. Pérez Rosales

Braser de ferro forjat format per un cos quadrangular, els muntants del qual fan de potes alhora que, en la part superior, es corben per tal d’encastar-hi una anella que servirà per a penjar l’objecte. Les quatre bandes del cos mostren una decoració forjada de volutes que sorgeixen d’un feix de tiges. És una peça força interessant, tot i que creiem que posterior al període romànic. (LCV-MAVG)