Resultats de la cerca

Graduat en dret i professor universitari, fou president del Partido Socialista Popular i candidat a la presidència de la república Entre les seves obres es destaquen Liberación 1926, Americanismo y cubanismo literario 1931 i Literatura hispano-americana 1937

Fill de Josep Marinello i Bosch Inicialment actuà en sarsueles i comèdies Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner 1905-06, al Teatre Principal l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants S'especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals

El cognom apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera 1866, Les caramelles o una vara de justícia sd i Lo rei tranquil , amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887 El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt

Fill de Josep Marinello i Bosch Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, i dirigí “El Día Gráfico” que contribuí a fundar i “La Tribuna” Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com “La Campana de Gràcia” de la qual fou cofundador, “L’Atlàntida”, “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i “El Patufet”, i fou director de “Germanor” 1902 i de la Collecció Selecta Catalana de novella Emprà alguns cops el pseudònim ALlimoner Publicà volums de poesia, com Poesia profana 1896 i Ànima…

Membre del Club d’Esquí Supermolina, disputà les proves de salt de trampolí de 70 m i 90 m dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984

Estudià a l’escolania de Montserrat Fou mestre de capella de Sant Feliu de Sabadell 1790-~1803 i de la collegiata de Terrassa a partir del 1803 Escriví música sacra

Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama durant els seus…

Es formà a Llotja amb Àngel Ferrant Exposà als Salons de Primavera barcelonins 1934, 1937, a l’exposició de l’ADLAN a la Llibreria Catalònia 1935, a la del Grup Superrealista Breton, a la galeria Charles Ratton de París 1936 i a la d’Art Català —Pro Víctimes del Feixisme—, a Mèxic 1937 Posteriorment es dedicà a l’interiorisme i al disseny, i obtingué el Delta d’or ADI-FAD el 1961 i el 1962 Fou membre fundador del Club Cobalt 49 i d’ADI-FAD

Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, director de La Tribuna” i fundador d’“El Día Gráfico”, que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i En Patufet , i fou director de “Germanor” 1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà volums de poesia, de tendència modernista i amb crítica social, com Pirinenques 1892…