Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Es proclamà campió 1968 i subcampió 1969 de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes wèlter Fou finalista del Trofeu Tony Leblanc de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1969

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

S’inicià en l’halterofília a disset anys Com a aixecador baté més de quaranta rècords de Catalunya i fou subcampió estatal absolut d’halterofília 1984 i campió de Catalunya júnior i absolut 1984 Fou el primer aixecador català becat a la residència Joaquim Blume També fou seleccionat pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Compaginà l’halterofília amb el culturisme fins que el 1989 es dedicà plenament a aquesta darrera disciplina i es classificà en quarta posició en els Mundials de fisioculturisme 1995 i es proclamà campió de la Copa d’Espanya 1995, competició en la qual ja havia…

Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-74 procedent del Banfield argentí L’estiu del 1974 fou traspassat al Real Madrid i, després de jugar sis campanyes amb els blancs, retornà a l’Espanyol 1980-82 Sumant les dues etapes com a jugador blanc-i-blau disputà 111 partits de Lliga i marcà 36 gols Fou cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya

Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…

Vida i obra Llicenciat en dret 1889, participà activament en els congressos d’història de la Corona d’Aragó i en els concursos del “Llegendari català” de la Fundació Patxot, en l’últim dels quals 1929 li fou premiat un Llegendari valencià És autor, entre altres obres, de Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch 1916, Algo de bibliografía valenciano-vicentista 1920, El folklorevalenciano en el Don Quijote 1922, El derecho consuetudinario en Altea Villa del Reino de Valencia 1927, Folklore valencià Arreplega de llegendes, tradicions i costums del Regne de València 1927 i, sobretot,…

Llicenciat en dret 1899, fou vicepresident de Lo Rat-Penat i membre 1913 i degà 1941-43 del Centre de Cultura Valenciana Participà activament en els congressos de la corona d’Aragó Escriví Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch 1916, Algo de bibliografía valenciano-vicentista 1920, El derecho consuetudinario en Altea 1927 i nombrosos treballs sobre història, arqueologia i temes cervantistes Publicà tres volums de Folklore valencià Coses de la meua terra 1912, 1920, 1947, dels quals hom ha fet una selecció a Coses típiques de la Marina 1970

Jugà al Cibes, al Betània-Patmos, als equips madrilenys de l’Alcalá i el Real Canoe, on fou campeona de Lliga, i al Tintoretto, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió 1987 Formà part de la selecció catalana i de l’espanyola en diverses ocasions

Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net Màlaga 1603 -…