Resultats de la cerca

Ruptura política entre marxistes i anarquistes La majoria de societats obreres catalanes es manifesten anarquistes

Divisions a l’AIT entre marxistes i anarquistes Escissió obrera

Es defineixen com “un movimiento proletario que combate por el fin de la explotación del hombre por el hombre” No es consideren ni marxistes ni comunistes

Els autors marginalistes l’han considerat com un dels determinants del valor dels béns, mentre que per als economistes marxistes la raresa porta a un superbenefici dels detentors

Abans n'havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, NKrupskaja, etc

Inicialment el nom fou tant una consigna com una plataforma política de l’FCCB que el 1932 canvià el seu nom pel de Federació Comunista Ibèrica, que progressivament quedaria diluïda en el si del BOC L’FCCB era l’antiga secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE , escindida el 1930 i dirigida per Joaquim Maurín El PCC era una petita agrupació juvenil d’elements procedents d’ Estat Català i d’altres afins al marxisme i dirigida per Jordi Arquer Les dues formacions arribaren a un acord a finals de novembre de 1930 i inscrigueren el Partit Obrer i Camperol en el Registre d’…

Quan aquest darrer passà a denominar-se Partido del Trabajo de España 1975, el grup esdevingué el PartidoComunista de España Internacional Liderat per Rosaura Martínez, la secció juvenil s’anomenà Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes Edità Hoja Informativa des de 1974

Secretari general del partit comunista de Síria des del 1933, fou membre del parlament de Damasc 1954-58 Exiliat a Txecoslovàquia amb motiu de l’entrada de Síria a la RAU, hi tornà l’any 1966 Fou un dels marxistes més influents dels països àrabs

Edità una octaveta commemorant l’ascens de Hitler al poder, adhesius anticomunistes “Marxistes heu traït Catalunya” i xenòfobs “Fora xarnegos”, “Immigració provoca delinqüència” El seu símbol fou una senyera on l’esvàstica substituí l’estel independentista i els seus escassos seguidors devien procedir d’àmbits nacionalistes radicals catalans

Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries