Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
matalàs
Matalàs
Sac rectangular de tela cosit de tots costats, ple de llana, crin, ploma, poliuretà expandit, etc, que serveix ordinàriament, estès sobre un llit, per a jeure-hi al damunt.
matalaf
Matalàs.
terliç
Indústria tèxtil
Roba de cotó, antigament feta també amb lli o cànem, amb lligat de sarja de 3 o de 4, sovint amb retort, i dibuixos de colors a llistes.
Hom l’empra per a entapissar mobles i com a tela de matalàs
catre
Tecnologia
Llit lleuger per a una sola persona.
És format ordinàriament per dues barres paralleles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc, les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa, tant els dos del cap com els dos dels peus, i subjectes cada parell amb un pern per a poder-se plegar
màrfega
Sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs.
batre la llana
Oficis manuals
Aflonjar la llana a cops de bastó en refer un matalàs, etc.
futon
Futon
Matalàs de cotó, propi del Japó, que s’estén a terra per dormir-hi.
litotrípsia extracorpòria per ones de xoc
Mètode no invasiu de litotrípsia en què un aparell adequat, denominat litotriptor, genera ones de xoc que, orientades per un reflector el·lipsoidal, convergeixen focalment en el càlcul renal d’un pacient parcialment submergit en aigua.
L’impuls de les ones té una durada d’aproximadament 0,5 μs i una pressió de pocs Kbar La ubicació del càlcul renal és determinada amb precisió gràcies a un sistema biaxial de raigs X La destrucció del càlcul és selectiva i es basa en el principi que en el punt d’entrada de les ones s’originen forces de compressió, mentre que en l’extrem oposat del càlcul, per inversió durant la fase de reflexió, s’originen forces de tracció El càlcul, així, es fragmenta en partícules petites, semblants a una sorra fina, que són eliminades espontàniament per via urinària Ateses les característiques innòcues d’…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…
traspontí
Cadascun dels matalassets llargs de l’amplària d’un llit que hom posava, generalment en nombre de tres, al dessota del matalàs o dels matalassos del llit.