Resultats de la cerca

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’atletisme del…

Exercí de director esportiu de diversos equips ciclistes Com a fotògraf esportiu cobrí esdeveniments ciclistes i competicions de futbol, de tennis i de basquetbol Publicà en mitjans com El Punt , Diari de Girona , L’Équipe i Meta 2 Mil , entre d’altres

Especialitzat en natures mortes, cal esmentar-ne les sèries realitzades al palau d’Aranjuez 1760-72 i per a la caseta del príncep a El Escorial El seu estil a la manera francesa destaca per la sobrietat dels elements emprats, com també pel tractament volumètric i realista Hom en destaca el seu Autoretrat 1746, conservat al Museo del Prado

S’inicià a l’A Sant Martí-Clot, d’on passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió de Lliga i Copa 1959 Com a entrenador, exercí en els equips CCC Rodó, PEM, Aismalíbar, CB Mollet, Sferic Terrassa, Joventut de Badalona, UER Pineda, Agrupació Bàsquet Premià de Mar i APD Mataró Aconseguí el Campionat d’Espanya d’Educación y Descanso amb l’Aismalíbar, i dues Lligues del grup català de segona divisió amb el CB Mollet 1966 i l’Sferic 1969 Amb el Joventut de Badalona guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1976 i la Copa 1976 Amb l’AB Premià de Mar assolí l’ascens a segona divisió i a primera…

Catedràtic d’humanitats a Salamanca i magistrat, en temps de l’ocupació francesa tingué càrrecs governamentals, cosa que posteriorment l’obligà a exiliar-se Conegué, a través de Cadalso, els corrents francesos del pensament illustrat Fou el poeta líric més interessant del neoclassicisme castellà una primera època, influïda per Luis de León, en què la rigidesa formal és temperada per la musicalitat del vers i la freqüent sensualitat del contingut Poesías , 1785, fou seguida per una etapa de caràcter filosòfic, grandiloqüent i influïda per Jovellanos Hom el considera preromàntic per uns quants…

Lligat bàsicament al FC Barcelona, del qual arribà a ser vicepresident En aquest club fundà la secció d’hoquei sobre herba 1923, juntament amb Lluís Meléndez, i la de bàsquet 1926 i presidí les seccions d’atletisme i de rugbi Fou president també de la Federació Catalana d’Atletisme 1924-27

Escrita en castellà, oferia cròniques de vetllades pugilístiques, traduccions d’articles de premsa estrangera, articles de cultura física i de tècnica boxística Dirigida per F Bertran Aumatell, tingué collaboradors com Vicenç Bernades, conegut com Crítias, Ramon Larruy, A Gil Peláez, M Maurice Rimel i Lluís Meléndez, i dibuixants com Alloza i Opisso Se’n publicaren uns trenta números

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica

Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas, reedició de l’opuscle de Viciana Fou amic de Gregori Maians A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d’afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena

Amb el subtítol Anuario internacional de los deportes , aplegava els resultats de les competicions esportives internacionals i estatals de l’any anterior Fou dirigit per Agustí Jolis, amb la supervisió tècnica de Lluís Meléndez, i tingué la collaboració de Mundo Deportivo S’editava dins la collecció “Herakles” de l’editorial Hispano Europea Se’n publicaren com a mínim dues edicions